A aquestes alçades de la pel·lícula crec que no hi ha ningú que dubti que Llibres del Delicte és l’editorial catalana independent de referència pel que fa a la publicació de novel·la negra (en el sentit més ampli del terme) feta per autors catalans i en la nostra llengua. No puc ser objectiva a l’hora de parlar d’aquesta editorial, perquè conec molt bé les persones que hi treballen i he vist la passió, l’empenta i l’esforç que posen en aquest projecte. Tot i això, no m’agraden tots els llibres que publiquen (només faltaria!) i així els ho he fet saber en més d’una ocasió. Però quan l’encerten, també s’ha de dir i amb Interpretar els senyals m’ho he passat molt i molt bé.

Tot comença quan apareix un cadàver amb dos trets. Per als mossos està clar i, per estrany que sembli, és un suïcidi. Però la mare del mort, un professor de secundària i poeta amb cert renom, no acaba de creure que el seu fill es suïcidés i encarrega a un detectiu privat, en Miquel Baussà (com el poeta però amb dues esses en comptes de ce trencada) i el nostre protagonista, que investigui si realment es tracta d’un suïcidi. Així doncs, com a lectors, anirem seguint la investigació de la mà d’aquest investigador privat.

Però no només això, sinó que cada tres capítols se’ns anirà descobrint la vida d’aquest professor i poeta mitjançant les entrades d’un dietari que escriu per prescripció mèdica arran de la mort d’un amic de joventut, una experiència que l’enfonsa en una gran depressió. A través d’aquestes entrades coneixerem qui és, el seu entorn, el seu passat… i potser hi trobarem pistes de què li va passar realment.

La trama, com veieu, té un gran disparador (mai millor dit!) i la intriga t’atrapa des del primer moment. Hi ha estones que penses que va ser un suïcidi. En altres moments tens clar que hi ha alguna cosa més. Després altre cop penses que va ser un suïcidi… i així fins al final gràcies al mestratge de l’autor, que aconsegueix mantenir la tensió i el misteri fins al final. I tot gràcies a aquesta estructura en què s’intercala la investigació amb la lectura del dietari del mort. La trama és bona i la forma com es desenvolupa encara més.

El que més destacaria és que té tots els ingredients d’una novel·la detectivesca de manual. En aquest sentit, Casals no ha inventat res de nou, i tindrà contents els amants d’aquest tipus d’obres. Tot i això, introdueix elements, com el suïcidi amb dos trets, la poesia i la tristesa que embarga els poetes, el dietari o múltiples referències a la cultura popular entre altres, que donen un aire fresc i actual a la novel·la, cosa que atraparà lectors que busquen obres que se surtin una mica dels cànons del gènere. Navegar entre aquestes dues aigües no és fàcil, però l’autor se’n surt la mar de bé, ja que aconsegueix un maridatge fantàstic.

Llegint Interpretar els senyals he recuperat Bauçà i he recordat tot d’escriptors que es van suïcidar. També he tornat a escoltar els The Who i, com us deia al principi, he passat una molt bona estona de lectura. Per si això fos poc, en Jordi ens va acompanyar al programa ‘451. Quin llibre salvaries del foc’ de desembre, així que també vaig passar una molt bona estona de ràdio amb ell.

Agradarà a…

Aquells que gaudeixen de la intriga ben dosificada, amb tocs de poesia, reflexions existencials i una bona dosi de cultura popular per picar l’ullet al lector.

No agradarà a…

A qui busqui acció desbocada, persecucions trepidants i detectius amb frases de dur de pel·lícula americana.

 

Imatge de portada de senivpetro a Freepik

AnteriorLa intimidació del Mal
SegüentCrítica de ‘Casa en flames’, un drama català i burgès
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.