La novel·la ‘Igualtat de ritus’ de sir Terry Pratchett és el segon llibre de la saga Discmón que es publica en català, després de ‘Guàrdies! Guàrdies!’. La protagonista del llibre, editat per l’Editorial Mai Més, és l’Eskarina, una nena que atresora el poder que només tenen els mags, tots homes, un desajust que posarà en entredit la tradició i els rols de gènere arrossegats fins al moment.

‘Igualtat de ritus’ és una novel·la que posa sobre la taula reflexions de gran actualitat en el debat feminista d’una forma tremendament senzilla. El conflicte que nodreix la trama del llibre no toca el feminisme d’esquitllada, sinó que s’hi capbussa de ple i s’hi queda fins arrugar-se com el genoll d’un elefant.

El dilema entre esdevenir un mag o convertir-se en una bruixa acompanyaran les aventures i desventures de l’Esk i de la seva cuidadora, la Iaia Ceravellarda, en el seu viatge de la vida rural cap a la gran ciutat, Ankh-Morpork, on els espera la Universitat No Vista.

A través de les pàgines de la novel·la, publicada inicialment l’any 1987 com a anem aprofundint en el coneixement dels diversos personatges. L’autor ens posa clarament al costat de l’Eskarina en el seu procés de formació màgica, però ens ofereix el contrapunt de la Iaia Ceravellarda, arrelada en la tradició i defensora de la bruixeria, tan menystinguda per part del col·lectiu masculí.

La narració i l’estil directe de Pratchett compagina la tendresa del relat amb l’humor habitual de l’autor i amb nombroses ironies i crítiques més o menys directes al rigor dels rols de gènere. L’amor per la natura que demostra la vella bruixa suposa també un reconeixement a la cultura rural, al paper de la dona en aquests entorns i a tot aquell coneixement pràctic compartit generació rere generació.

Si la lectura de ‘Guàrdies! Guàrdies!” ens endinsa en el Discmón a través d’una proposta de caràcter policíac, ‘Igualtat de ritus’ ho fa des d’una narració fantàstica més tendra però amb la dosi necessària de crítica i humor que tant caracteritza la saga. Ambdues compten amb la traducció d’Ernest Riera i els dibuixos de Marina Vidal, dues aportacions destacades tant per la finesa i tacte a l’hora de traslladar les bromes lingüístiques de l’anglès al català, així com per unes cobertes d’allò més cridaneres.

Agradarà:

  • Als lectors (i especialment a les lectores) joves sensibles amb les reivindicacions feministes…
  • A la gent jove i no tant jove que està buscant el seu camí
  • Als lectors que volen descobrir una literatura fantàstica senzilla i amb referents molt comuns
  • Als terraplanistes (Un món pla és possible, clar que sí! No defalliu, estem amb vosaltres!)

No agradarà:

  • Lectors que esperin una trama amb molta acció o una forta confrontació entre bruixes i mags. Més enllà dels atacs verbals, no hi ha gaire lluita entre bàndols.
Anterior‘Guàrdies! Guàrdies!’, excel·lent porta d’entrada al Discmón
SegüentCrítica de “Under the Shadow” (2016) de Babak Anvari
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.