El sector editorial ha quedat molt tocat a causa de la crisi derivada del coronavirus, però sempre hi ha qui arrisca i que contra tot pronòstic es llança a l’aventura d’editar hi hagi pandèmia o no i amb virus o sense. Això és exactament el que han fet a Marli Brosgen, una editorial nascuda en plena pandèmia.
El projecte, apadrinat per la Coordinadora del Tercer Sector de la Comunitat de Madrid i el Centro de Recursos para Entidades y Ayuntamientos, té l’objectiu de donar veu a aquells escriptors que, com els mateixos editors afirmen, “representin el valor de la contracultura” independentment del gènere literari que conreïn. A més d’oferir un valor cultural, l’editorial destina els beneficis econòmics a projectes socials elegits pels propis autors.
En el seu pandèmic naixement, Marli Brosgen ha publicat Cinco señales que indican que un perro va a morir, de Carla Pereira, i l’antologia Historias del puto virus, amb textos de Jesús Tíscar Jandra, Antonio Tocornal, Marta Marco Alario, María Eugenia Motilla Serrano, Víctor Pérez i Iván Rojo.
Historias del puto virus
A L’Escriba hem tingut el plaer de tenir entre les mans Historias del puto virus. Tenint en compte que el segell ha nascut en ple confinament, el títol és més que encertat.
El llibre ofereix al lector sis punts de vista diferents i amb estils narratius i tècniques totalment oposades de la situació viscuda els últims mesos. La major crisi planetària del segle XXI sota la mirada de sis autors. No totes ens agradaran o no amb totes aquestes històries connectarem, però de totes elles es destil·la una introspecció donada, suposo, pels dies de confinament i l’aïllament.
Si m’haig de quedar amb una de les sis històries sobre “puto” virus, em quedo amb ‘Flamingo Pink de la Nuit’, de Jesús Tíscar Jandra. El seu relat ens explica la història d’un “pàjaru” que decideix muntar un bar clandestí en ple confinament, ni més ni menys, en una cova que es troba a casa d’una prostituta. Qui no ha trobat a faltar fer una “copixuela” amb els amics en una terrassa? L’autor posa sobre la taula un dels temes més controvertits: els bars. El que més m’ha agradat és que la realitat sol superar la ficció, i estic segura que durant el confinament hi ha hagut més d’un Flamingo Pink de la Nuit.
Agradarà a…
A qui tingui ganes de reflexionar i submergir-se en diferents visions sobre la situació viscuda.
No agradarà a…
A qui no li agradin els relats independents.
foto portada: freepik
