A la nova sèrie de Movistar+ ‘Hierro’, les localitzacions converteixen un drama criminal superflu en una proposta de notable bellesa. I és que l’illa d’El Hierro, la més occidental de l’arxipèlag canari, és la gran protagonista de la sèrie: Àrida, volcànica i amb un entorn esquerp i sorprenent, afecta el comportament dels personatges i limita els seus moviments. Alhora, l’equip tècnic de la sèrie sap treure’n suc i mostrar-la a l’espectador tal com és, sense cap maquillatge i amb uns plans aeris magistrals.
‘Hierro’ comença amb l’arribada a l’illa de la jutgessa Candela i amb l’aparició d’un cos enfonsat en una cova quan ella tot just es troba a les beceroles del seu procés d’adaptació a les vicissituds canàries. La interpretació de la catalana Candela Peña, guanyadora de 3 Goya, ajuda a dibuixar en la jutgessa homònima un caràcter distant i poc comprensiu amb les tradicions locals. De fet, li costa entendre fins i tot que, pels pedregars i els carrers amb molt pendent, les sabates de taló no són gens còmodes.
La trama avança amb un ritme àgil i amb un bon equilibri entre l’aparició dels protagonistes i els personatges secundaris. Si bé la complexitat de la trama de la sèrie dirigida per Jorge Coira és relativament senzilla, lliga prou bé tots els caps i justifica amb escreix les accions que s’esdevenen. Durant els vuit episodis que dura la sèrie, Candela haurà d’esbrinar qui és l’assassí i establirà una relació de confrontació especial amb Díaz, sogre del jove mort i principal sospitós, qui farà mans i mànigues per demostrar la seva innocència -en aquest àmbit- fent servir totes les argúcies que facin falta.
La sèrie ‘Hierro’ és, doncs, una bona proposta per gaudir d’una ficció policíaca ben executada, fàcil de seguir i apta fins i tot per als menys serièfils, a més de descobrir-vos un indret que podria convertir-se en el vostre proper destí vacacional. 2×1, una ganga!
