Tot el que hi ha a continuació pretén ser un article que explica l’actualitat amb un xic (força) d’opinió. Perquè ho crec necessari!
Sembla que últimament hi tenim la mà trencada en això d’interposar denúncies. Em resulta curiós com amb tothom qui parles es queixa de la burocràcia d’aquest país i de la gran quantitat de gestions que requereix qualsevol cosa. Però sembla que aquest “vuelva usted mañana” no importa a l’hora de posar denúncies. De fet, no n’he posada mai cap, però deu ser la cosa més fàcil d’aquest món si tothom s’hi veu en cor.
Després de segrestos culturals com els casos de El Jueves o Valtònyc, ara li ha tocat el rebre a Comanegra. L’editorial catalana va publicar l’octubre del 2018 un còmic anomenat On és l’Estel·la? de Toni Galmés. Es tracta d’un llibre d’il·lustració a l’estil de On és en Wally, en versió femenina i catalanitzada, ja que aquesta vegada hem perdut l’Estel·la en un mar d’escenaris vinculats al procés català i l’1 d’octubre. Doncs bé, sembla que aquestes situacions complexes que viu la protagonista no han acabat d’agradar al sindicat de policies de les Illes Balears, i tal com informava la mateixa editorial (ells se’n van assabentar mitjançant Twitter i premsa!) la setmana passada van interposar una denúncia davant la fiscalia de les Illes Balears per retirar el còmic.
La portada del llibre ja anuncia que es tracta d’un llibre per a adults (majors de 18 anys), editat a Catalunya i publicat amb l’ajuda de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de la Consellleria de Cultura Participació i Esports del govern Balear. El llibre recrea diferents escenaris de l’actualitat catalana com son manifestacions, carregues policials, allotjaments de policia en vaixells i col·legis electorals, tot això amb un evident to de sàtira i humor que l’autor ha sabut reflectir de forma excel·lent. No obstant això, sembla que el sarcasme i la ironia no ha acabat d’agradar a tothom i és per aquest motiu que, com qui no vol la cosa, o sí, se’n demana la retirada. Segons ells, els llibre conté “insults, mentides, injúries, difamacions i incitació a l’odi contra les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat” i, per tant, volen que la denúncia sigui una querella criminal.
Els denunciants consideren del tot “ofensives” les il·lustracions en què podem veure policies nacionals i guàrdies civils “colpejant de forma indiscriminada i sense cap mena de pietat pobres i indefensos ciutadans, o fins i tot escenes en què els cossos es disparen entre ells amb to de burla”. Ja em perdonareu, però a mi el que em sembla “ofensiu” és que a ells els ho sembli. No deixaré mai de reivindicar el que va passar l’1 d’octubre, i no deixaré mai de reivindicar el que està passant a Catalunya, com tampoc deixaré mai de reivindicar el fet que HEM de ser lliures per dibuixar, escriure, publicar, cantar i il·lustrar el que vulguem. Són moltes les coses que m’ofenen a diari, i si per cada cosa que m’ofèn hagués d’anar als jutjats, em sembla que som molts els que no en sortiríem. Podem tenir, sisplau, dos dits de front i deixar que la gent critiqui de forma artística (crec que no conec forma més pacífica de reivindicar) allò que els molesta de la nostra societat?
Ah, i per si ho dubtàveu, jo ja he comprat el meu exemplar de On és l’Estel·la? i el recomano a tothom!