Ja feia temps que aquest llibre em feia ullets però, tot i que no confio gaire en els premis, el fet que guanyés el Premi llibreter d’enguany i que estigués nominat al Protagonista jove, em va esperonar a passar per caixa a la llibreria Deliris de Vic, un gran descobriment, tot sigui dit.
La protagonista d’aquesta història és la Mona, una maga que es considera poca cosa, perquè la seva màgia no és gaire espectacular: només té efecte sobre el pa. Un bon dia, a la fleca de la seva tia hi apareix un cadàver i, pel que sembla, el crim té alguna cosa a veure amb la màgia. Gairebé sense saber com, la Mona es convertirà en l’objectiu d’aquest assassí a la caça de magicians. A partir d’aquí tot es complicarà, però al final, la Mona descobrirà que no és tan poca cosa com es pensa i que amb una bona massa mare i un gran forn es pot arribar molt lluny. Per ajudar-la, hi haurà en Fuset, la Molly Llevamorts, en Gildaen, la tia Tabitha i un homenet de gingebre entre altres. Sí, heu llegit bé: un homenet de gingebre.
Per a tota una generació, el mag de referència és Harry Potter, de manera que qualsevol mag és comparat automàtica i involuntàriament amb ell. És per això que aquesta novel·la m’ha sorprès tant. Una maga fornera?! Què?!
Quan el vaig començar a llegir, de seguida vaig tenir clar que m’agradaria. L’humor i la candidesa que destil·la la Mona em van corprendre. Quin tros de protagonista! És humil, honesta, sincera, valenta, divertida, enginyosa… Ai! A una panarra com jo li encantaria ser la seva amiga.
Pel que fa a la trama, per als adults potser no amaga gaires sorpreses, però tot i això m’ha agradat com la Mona s’enfronta a les dificultats, ja que no vol ser una superheroïna, sinó una noia de 14 anys que fa pa. També m’agrada el fet que els adults siguin capaços d’assumir que s’han equivocat, que no han fet prou, que han fallat. I no us penseu… Això tan difícil en aquest llibre passa unes quantes vegades! Al llarg de la novel·la també s’aborden temes com els prejudicis, l’autoestima, la confiança en un mateix, la guerra, el valor de l’amistat, la responsabilitat, l’ànsia de poder, la corrupció. Tela, oi?
No em vull oblidar d’en Fuset, el personatge que més i millor acompanya la Mona en la seva aventura màgica. És un belluguet que al principi fa bastanta pena, però a mesura que el relat avanci, l’anirem veient amb altres ulls. El que més m’ha agradat d’ell és la seva forma de parlar, amb un català ara “de poble” ara d’antes. I això, amics meus, és la màgia (mai millor dit!) de la traducció. I a qui ho hem d’agrair és a l’Elena Ordeig, la traductora.
M’agradaria molt veure aquesta història convertida en una pel·lícula de Pixar, perquè com veieu, com si d’un encanteri es tractés, m’he enamorat perdudament de la història de la Bruixa de la Fleca, com li diuen. Vigileu, perquè em sembla que qui obre el llibre en queda deliciosament atrapat.
Agradarà a…
A qui busqui una història dolça i màgica amb personatges entranyables i valors positius. Agradarà, fins i tot, a aquells que no els agrada la fantasia!
No agradarà a…
No us agradarà si busqueu una trama complexa i sorprenent. Us podeu imaginar perfectament què passarà en tot moment i segur que l’encertareu.
