Ja us vam parlar de Gambit de dama en un altre article. El que potser no sabíeu és que la sèrie està basada en una novel·la de Walter Tevis publicada el 1983, però no ha estat fins el llançament de la sèrie que el llibre s’ha publicat en català per l’editorial Columna. Ja ho van fer amb Unorthodox i ho han tornat a fer amb la història de la Beth Harmond. No em vaig poder resistir a llegir-lo perquè m’inundava la curiositat. Volia saber si el llibre era tan bo com la sèrie, si es prenia llicències importants…
El llibre de Walter Tevis ens explica la història de la Beth Harmond, una nena que en perdre la seva mare va a parar a un orfenat. Allà descobrirà les pastilles i, gràcies al senyor Shaibel, el conserge de l’orfenat, aprendrà a jugar a escacs. Ben aviat tothom s’adonarà que és una nena prodigi i que té un do especial per a aquest mil·lenari joc. Més endavant, quan sigui adoptada pel matrimoni Wheatley, començarà la seva carrera com escaquista professional. Al llarg del temps, la Beth avançarà en la seva carrera i acabarà enfrontant-se als millors jugadors del món. Però no tot seran flors i violes, ja que també l’acompanyaran la seva addició als tranquil·litzants i l’alcohol.
Ho haig de confessar: no sé jugar a escacs. Bé, sé com es mouen les peces al tauler, però no hi entenc un borrall, i crec que això ha fet que no hagi gaudit del llibre al cent per cent. Em fa l’efecte que m’he perdut moltes coses que algú que hi jugui potser pot apreciar millor. Ni idea de què és una siciliana, ni la Ruy-López, ni com funciona la notació… Però tot i així, com que no és un llibre sobre escacs, no m’acaba de molestar de tot haver-me perdut aquesta part. Al final, és la típica història que hem vist mil i una vegades sobre algú que és molt bo en algun àmbit i la seva passió el porta a perdre una mica l’oremus. Ara bé, tot i haver-ho vist tantes vegades, s’ha de reconèixer que Tevis aconsegueix connectar-nos a la Beth, fins i tot, si no tenim ni idea d’escacs.
El llibre segueix fil per randa tot allò que hem vist a la sèrie, i és per això que és inevitable llegir pensant en la mirada penetrant d’Anya Taylor-Joy. Així doncs, podem dir que la sèrie és una molt bona adaptació de la novel·la. Ara bé, el fet d’haver llegit el llibre després de veure-la potser ha fet que no el gaudís tant com m’hauria agradat, perquè no hi ha aquell factor sorpresa ni aquella emoció que se sent en conèixer una bona història per primera vegada. És com una pizza reescalfada, que és bona, molt bona, però mai acaba sent com quan acaba de sortir del forn.
Del que estic segura és que és un bon llibre, però no estic convençuda que m’hagués agradat a aquest nivell si l’hagués llegit abans de veure la sèrie, perquè potser no hi hauria connectat del tot. Això demostra que es poden fer bones adaptacions i que de vegades les sèries ens ajuden a descobrir bons llibres. En aquest cas i, si us plau, no em mateu, si m’hagués de quedar amb el llibre o amb la sèrie, crec que optaria per la sèrie, i molt especialment a causa de la interpretació d’Anya Taylor-Joy. Vaig connectar més amb la Beth de la sèrie que no pas amb la del llibre. Poques vegades passa, això!
Agradarà a…
Als que els agradin els escacs i vulguin rememorar la sèrie.
No agradarà a…
Als que els escacs ni els diuen res i als que no vulguin llegir la història que han vist.
