Engeguem un nou mes i això comporta un nou repte cinematogràfic. Aquest mes us proposem endinsar-vos dins el món dels atracaments. Convé saber que en tot atracament hi ha tres punts de vista: la policia, els testimonis (a vegades víctimes) i els atracadors. No obstant això, val a dir que en aquest subgènere de pel·lícules anomenat ‘heist movies’, sembla que la perspectiva dels atracadors és molt més atraient que qualsevol altre. Us deixem a continuació un seguit de propostes per tal de tenir una cronologia de diferents atracaments de cinema. Ara bé, us convidem a aportar les que a vosaltres més us han agradat.

Atraco a las tres (1962)

Pel·lícula espanyola mítica. Galindo, un infeliç somiador, treballa com a caixer en una sucursal bancària. Un dia, reuneix un grup de companys i els exposa un minuciós pla per atracar la sucursal on treballen. La reacció inicial és de rebuig, però a poc a poc Galindo els va convencent de la viabilitat del projecte.

La jungla de asfalto (1950)

El gran John Huston va signar a principis de la dècada dels 50 aquesta espectacular peça de cinema negre, on l’atracament, i la seva intensa preparació, seran el centre del relat. Adaptació d’una novel·la de W.R. Burnett, s’ha convertit en una de les pel·lícules més influents d’aquest subgènere de les ‘heist movies.

Tarde de perros (1975)

En aquesta aclamada pel·lícula de Sidney Lumet, un atracament que semblava molt senzill s’acaba convertint en un infern. La inexperiència és el que té. El banc s’acaba convertint en un parany mortal per als delinqüents, entre els quals hi ha un Al Pacino en estat de gràcia (va rebre nombroses nominacions, inclosa l’Oscar, per aquest paper).

Reservoir Dogs (1992)

Mai arribarem a veure l’atracament, però ens és igual: Quentin Tarantino va aconseguir fer una de les millors ‘heist movies’ de tots els temps només mostrant l’abans i el després. Va ser la seva òpera prima, i avui és encara una de les seves pel·lícules més estimades, amb un càsting de luxe i un gust per la violència que marcaria la resta de la seva carrera.

Ocean’s Eleven (2001)

Steven Soderbergh és un expert en això dels robatoris i atracaments d’alt nivell. La seva trilogia dels Ocean, remake d’una pel·lícula dels anys 60 dirigida per Lewis Milestone, va ser àmpliament aplaudida per la seva tensió, elegància i enginy, amb un elenc estel·lar: George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon, Andy Garcia, Julia Roberts, Casey Affleck …

Now you see me (2013)

Aquesta pel·lícula va barrejar els atracaments amb la màgia, i és una combinació d’allò més encertada: és innegable que, en les millors pel·lícules d’aquest subgènere, els lladres són autèntics mags. Els seus cops són impacables, i això s’aplica de manera literal amb el grup de delinqüents/il·lusionistes format per Jesse Eisenberg, Woody Harrelson, Dave Franco i Ilsa Fisher.

https://www.youtube.com/watch?v=4OtM9j2lcUA

Apuntes para una pel·lícula de atracos (2018)

Es tracta del segon llargmetratge Elías León Siminiani (qui properament estrena el documental sobre el cas d’Alcàsser a Netflix) i el primer en forma de documental. De fet, és un producte que ve de rebot ja que la seva intenció era poder documentar-se per crear una història d’un atracament. Per tal de recopilar informació es posa en contacte amb en Flako, més conegut amb el nom de El Robin Hood de Vallecas, el líder de la “Banda de las alcantarillas”.  En Flako va ser el lladre de bancs més buscat durant l’època de la crisi econòmica espanyola. El documental narra com l’Elías es posa en contacte amb en Flako a la presó per tal que li expliqui els secrets i intimitats del món dels butrons.

Estem parlant d’un documental gravant des de la intimitat per tal de no només rebel·lar les gestes dels robatoris de Flako, sinó també el que això implica per a ell, per la seva família i el seu entorn, i que de rebot afecte l’entorn del director, ja que s’hi arriba a involucrar a nivell personal on fins i tot hi veiem l’embaràs de la seva dona. Pel meu gust aquesta imatge més familiar i privada no era del tot necessària i esperava un xic més d’intimitats dels butrons. No obstant això, les imatges de les clavegueres i com en Flako es coneix els subsòls de la ciutat és un dels moments més forts del documental.

https://www.youtube.com/watch?v=9iENu-U16VU

 

Anterior‘Mad Max’ i ‘Alien’, protagonistes del Festival de Sitges 2019
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.