Un altre llibre escrit per l’enginyer forestal Peter Wohleben, La vida secreta de los árboles, ens explica la realitat que es viu als boscos. Els arbres senten, pateixen, tenen memòria, col·laboren? A moltes d’aquestes preguntes podríem automàticament respondre que no. Però ens hem pres mai la molèstia d’informar-nos sobre els boscos i què hi passa? Aquest llibre, sens dubte, és una oportunitat per fer-ho.

Aquest és un dels llibres que ha escrit en els últims anys Peter Wohleben, i podríem dir que s’ha posat de moda o, com a mínim, que ha aconseguit cridar-nos l’atenció sobre com són els boscos vers com creiem que són. Els arbres no s’assemblen a nosaltres, però potser no són tan diferents de nosaltres; només hem d’entendre’ls.

Aquest no és el primer llibre de l’autor que hem ressenyat a L’escriba. Temps enrere us vaig portar l’últim llibre Peter Wohleben, El batec del bosc, escrit el 2021. El que llegim avui és un dels primers. Concretament, es va escriure el 2016 i ja va per la 13a edició. Tots ells són molt recomanables, però… en què es diferencien?

Tot i que us els recomano tots dos, haig de dir que s’assemblen molt. Així doncs, podeu obtenir una visió dels boscos i de la nostra influència sobre ells en qualsevol dels dos. Escolliu el que vulgueu, perquè tant si us decanteu per un o per altre, no us podeu equivocar.

Com a diferències, El batec del bosc se centra més en la influència negativa que els humans tenim sobre els boscos. La vida secreta de los árboles, en canvi, aprofundeix en com són els boscos, què sabem i què no sabem d’ells.

M’agradaria destacar un aspecte que m’ha cridat l’atenció sobre els boscos: la gran capacitat de cooperació que tenen els arbres. Sota terra formen una xarxa on es poden arribar a connectar moltíssims arbres, separats per grans distàncies. Entre ells s’ajuden. S’avisen quan detecten amenaces com plagues, es passen nutrients i aigua i, fins i tot, ajuden als individus més dèbils quan estan malalts. Tot això, per què? Doncs perquè una comunitat gran i unida és més forta que un individu sol.

Aquest fet m’ha fet pensar molt. Realment tenim boscos madurs i sans que puguin arribar a fer aquestes connexions? La veritat és que el mateix llibre explica que no hi ha cap bosc 100% natural i sense alteració i, tot i que és un gran inconvenient, no és insalvable. Hem de deixar espai i temps als boscos per tornar-se més naturals. Tot i això, els arbres que plantem al voltant de les carreteres o en els parcs sols i aïllats mai podran cooperar ni tindran ajuda quan la necessitin. Així doncs, tenen més probabilitats de morir abans i, tot i que viure més de 100 anys a nosaltres ens pot semblar molt, en el cas d’un arbre, no és gaire.

Editorials diferents, un mateix autor, un mateix tema i un gran resultat!
Us atreviu a endinsar-vos al bosc?

Agradarà a…

A qui li agradi la natura i vulgui descobrir-la i sentir-la més a fons. Qui vulgui saber sobre els boscos i entendre’ls.

No agradarà a…

Qui busqui un novel·la que expliqui una història i prou. Aquest llibre tracta sobre la realitat, la natura i, en concret, el bosc.

 

Portada

Comparteix
AnteriorCINECLUB XIC. Dúnia i altres contes del món
SegüentCINECLUB VIC. El comptador de cartes
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.