El llibre escrit per l’enginyer forestal Peter Wohleben, El batec del bosc, ens descobreix afinitats insòlites entre els humans i la natura. A vegades, des de les urbanitzacions, viatjant amb cotxes, avions… podem pensar que hem perdut aquesta antiga connexió que teníem amb el bosc, però no és així. Només cal dedicar temps a descobrir que tenim aquestes habilitats que en el nostre dia a dia hem estat ignorant.

Fa 380 milions d’anys, els primers arbres es van alçar per damunt les algues, les molses i les herbes…”. Tot i que amb les civilitzacions ens hem separat de la natura, el vincle mai s’ha trencat del tot. I actualment, la natura torna a estar d’actualitat per motius diversos. Al Japó s’ha posat de moda fer-se banys de bosc com a teràpia; fins i tot ho recepten com a tractament mèdic. S’ha comprovat científicament que passejar pel bosc és beneficiós per a la salut, i no només per tal d’estirar les cames i sortir de la vida sedentària, sinó que ajuda a millorar el sistema immunitari, ja que aprofitem les defenses químiques dels arbres, com fitocides uns antibiòtics que segreguen les coníferes, que fins i tot tenen afectes anticancerosos. I a part de passejar, també podem recol·lectar plantes per menjar com les fulles de roure i faig o podem aprofitar parts com l’escorça del salze per fer-ne una infusió quan tenim mal de cap o febre. Entre moltes altres medicines tradicionals. I sense oblidar la capacitat de filtrat tones i tones d’aire diàriament.

Però els boscos s’utilitzen des de fa molts anys per a multitud de finalitats diferents i sorprenents. A Itàlia, per exemple, hi ha una activitat religiosa i cultural que és el casament d’arbres.

De vegades ens podem considerar molt superiors a la resta d’éssers vius, més intel·ligents, més desenvolupats, mentre que en altres aspectes ens considerem molt inferiors i poc capacitats. No olorem igual que els gossos, no tenim la mateixa percepció que les serps… La veritat és que les nostres facultats de percepció no han degenerat amb els anys. Totes les espècies tenen capacitats especials, cadascuna presenta les facultats necessàries per sobreviure en el seu nínxol ecològic, i per això no es poden fer comparacions, perquè no hi ha res ni millor ni pitjor. I passejant pel bosc podem tornar a entrenar l’olfacte, la vista i l’oïda per tal d’extreure’n el màxim del nostre potencial.

Els arbres els solem considerar molt allunyats a nosaltres, molt diferents. Els arbres no es mouen, no es comuniquen amb nosaltres, o potser sí. De fet, llegint aquest llibre podreu descobrir que els arbres sí que es comuniquen amb nosaltres i ho fan químicament. Nosaltres som capaços de percebre aquesta comunicació i reaccionar-hi, tot i no ser-ne conscients,. La comunicació química dels arbres ens genera canvis en la pressió sanguínia. Això sí, els arbres ja no són capaços de percebre la nostra resposta. També creiem que les plantes no són intel·ligents, però processen informació i prenen decisions per la seva supervivència. Hi ha, per exemple, una orquídia que viu en els boscos freds d’Amèrica, per tal d’atreure els mosquits i ser pol·linitzada imita l’olor dels humans.

Agradarà a…

A qui li agradi la natura i vulgui descobrir-la i sentir-la més a fons. Qui estigui a punt per sortir d’excursió, sense horari, sense meta, només a gaudir.

No agradarà a…

Qui busqui un novel·la que expliqui una història i prou. Aquest llibre tracta sobre la realitat i la natura.

 

Portada