Crua, violenta, veraç, directa i incòmoda, i molt addictiva. Fa mal, però no pots deixar de llegir-la i et dona l’oportunitat de conèixer la redempció. Tot això és possible en una mateixa novel·la: Revancha, de Kiko Amat (Anagrama). És a dir, més que merescut el seu recent premi a la Millor Novel·la de València Negra.

Kiko Amat sembla ser tal qual la seva escriptura. Nascut a Sant Boi de Llobregat, la seva mare treballava al manicomi de la ciutat i el seu pare jugava a rugbi. Tot molt local, i això es trasllada a la novel·la. Ell va deixar els estudis als disset anys i va ser de tot: caixer al McDonald’s, treballador a Seat, vigilant en un càmping, cambrer d’un hotel… Ara és un reconegut periodista i escriptor, tant macarra que enamora. Ha publicat ja diversos llibres, però jo m’he endinsat a la seva literatura amb el darrer llibre. Tot i això, sé que serà el primer de tots.

Aquesta és una novel·la punk amb milers de referències reals que converteixen als que som de Barcelona (o rodalies com ell) en un paisatge més que conegut. En aquesta obra trobareu molta venjança i un munt d’odi. Podríem dividir la trama en dues mini històries paral·leles que, al llarg de les pàgines, van teixint aquest moment just (i delirant i frenètic) en el qual es troben.

Prota 1, Amador, conseller i número 2 del grup ultra del Barça, Lokos. Segueix les ordres del líder, Amador. Un personatge en tota regla que no té sentiments, escrúpols ni paraula. Una joia! Tots dos eren íntims als 80, però ara estan molt distanciats i al principi ni ens imaginem per què. Actualment, el grup de skinheads es dedica a amenaçar i extorsionar, dona pallisses a tort i a dret i, com a lector, et treu de polleguera. És violència irracional i un llenguatge que pot semblar difícil de seguir a l’inici, però que després es tradueix a l’instant al nostre cap. Amb l’Amador aprendrem, al mateix temps, com pot resultar d’insultant amagar secrets íntims.

Prota 2, César, exjugador de rugbi i un sicari una mica violent, amb un passat negre i una família una mica complicada. Alt, fort i amb caràcter, dona el que es mereixen a pedòfils o assassins. Aquí els capítols protagonitzats per ell, i la seva germana Paloma i la neboda Lucía, estan escrits amb un llenguatge més formal i culte. Ens relaten la història familiar i com l’amor fraternal pot tenir diverses cares. Al final, la Paloma el deixa encarregat de la seva filla uns dies per arreglar un assumpte de parella. La petita és sorda, però s’entén de meravella amb algú tan fort com ella.

Al final, Revancha parla dels dos protagonistes i del seu voltant, de les seves pors, problemes, somnis; però també de l’amor fraternal i de l’homosexualitat; i ho fa amb un carregament de violència que va embastant una història rodona i de carrer. I és que, per descomptat, la vida de l’Amador i la del César es trobaran en el moment en el qual un segrest es posicionarà com el punt de sortida d’un final de traca. En una entrevista que he llegit, una vegada tancat el llibre, Kiko Amat diu que amb aquesta novel·la volia: “Portar la història a bon terme, aconseguir una lectura thrilleresca, en la qual els personatges siguin reals i estiguin vius. Que avanci sense parar, que no hi hagi el menor obstacle de parenceria ni cap digressió ni de merdes així”.

Jo em declaro des de ja molt fan seu i dels seus personatges vius.

Agradarà a…

Amants del llenguatge del carrer, d’històries vertiginoses i personatges forts

No agradarà a…

Aprensius que tanquen els ulls davant escenes de violència o injustícia

 

Portada