El último sueño reuneix una dotzena d’històries del cineasta Pedro Almodóvar que van des de finals dels anys seixanta fins al present. Un llibre proper en què el lector acaba tenint la màxima informació d’ell com a persona, cineasta i narrador.
Editat pel segell Reservoir Books, és un obra que no té intenció de ser una memòria, ni una biografia, sinó un recull d’històries curtes de l’univers “almodovarià” que ens ajuda a conèixer-lo millor. Som com uns passatgers de primera que viatgen per un tramvia (de desig) avançant per les diferents èpoques creatives de l’autor.
Poc nou pot dir-se sobre Pedro Almodóvar (director). Les seves pel·lícules, de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980) a Extraña forma de vida (2023), han configurat un corpus cinematogràfic que es troba entre els més estudiats (estimat o odiat) de tots els temps. Tesis doctorals, ressenyes crítiques, publicacions especialitzades i retrospectives sobre el seu cinema fan que sigui totalment inabastable. Un univers de sentiments, estèticament ric i ple de colors saturats que hem vist durant anys i films en cinemes i festivals de tot el món.
Vasos comunicants
Ara, gràcies aquests dotze relats d’El último sueño (Reservoir Books, 2023), podem extreure diverses reflexions i conclusions sobre el Pedro Almodóvar (escriptor). Aquestes històries curtes són un complement dels seus treballs cinematogràfics en què ens mostren la capacitat d’un autor que escriu, filma i viu. Un autèntic joc de vasos comunicants que a primera vista semblen un mecanisme simple, però que el converteix en una obra interessant i profunda.
Primer, Almodóvar és conscient de tot allò que projecta i evoca. Té un poder narratiu sobre la ficció que ha treballat durant dècades. Sap quina tecla prémer per suavitzar la realitat –com la seva mare que llegia les cartes a les veïnes analfabetes inventant-se paràgrafs per a fer-les més felices. I segon, la seva postura estètica, ètica i política passa per configurar una persona plena de referències culturals que ens retorna en forma de relats que venen a configurar una mena de mapa de la seva l’ànima.
Pedro, escriptor
Amb tot això present, destaquem alguns relats com «La visita», el germen de La mala educación (2004); «La cerimonia del espejo», «Juana, la bella demente», «Confesiones d’una sex-symbol» i «La redención» que conformen la faceta més divertida i iconoclasta del representant de la “Movida”; «El último sueño», on parla de la mort de la seva mare, el seu gran referent vital; i, finalment, el darrer relat del llibre «Una mala novel·la», on narra, precisament, la seva vocació d’escriure més enllà de qualsevol afany de transcendència.
Pedro Almodóvar mai ha deixat d’escriure relats, autèntiques cròniques autobiogràfiques emmascarades de ficció en les quals deixa un testimoni de l’estreta relació entre el que filma, i el que va viure i continua vivint. Com a espectadors i lectors, no ens sorprèn gens que aquesta nova obra sigui un viatge íntim i directe a l’ànima del fill predilecte de Calzada de Calatrava. De nosaltres depèn si val la pena gaudir aquest llibre com un pur entreteniment o si ens serveix per reflexionar més encara sobre la relació entre la seva polièdrica obra i la seva vida.
Agradarà a…
Als fans de l’obra d’Almodóvar. També, en aquesta ocasió es pot gaudir de l’audiollibre narrat pel mateix Pedro Almodóvar, Carlos Cuevas, Blanca Portillo o Pedro Casablanc, entre d’altres actors.
No agradarà a…
Absteniu-vos aquells que no suporteu l’obra de Pedro Almodóvar
