Suposo que no soc l’única que quan agafa un llibre, ficció o no, de determinats autors i autores sap que sigui el que sigui que es tracti, estarà molt bé. I si és relativament fàcil fer una petita llista d’escriptors i escriptores de ficció que enganxen pels seus temes, llenguatge o estructures, a la no-ficció em sembla una mica més complex. Però us donaré una pista: anoteu –si encara no heu sigut abduïts per la seva perfecció– Patrick Radden Keefe.

Afortunadament, crec que el gènere de l’assaig, el periodisme de viatges o les cròniques van perfeccionant la seva manera d’apropar-se a la gent i aquest escriptor és una gran mostra d’aquesta adaptació als temps que corren. Si us plau, desterreu la imatge de llenguatge obsolet i històries avorrides.

Avui dia podem trobar grans obres basades en fets reals i explicades amb un exhaustiu rigor. Obres tan impactants i tan ben investigades com Canalles. Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors, publicada aquest any per Edicions del Periscopi.

Aquí trobareu 12 històries reals que, prèviament, havien estat publicades a The New Yorker. Aquest recull no us ha d’espantar ni per nombre de pàgines ni per densitat, perquè P.R. Keefe escriu tant, però tan bé, que un cop es comença el llibre, el temps vola.

Un temps, contràriament, que per a ell han estat anys. Explicava durant la roda de premsa de presentació de la novel·la els mesos que dedica a cada una de les històries i als seus protagonistes. Realment, és la definició d’un bon periodista que es mostra objectiu, no es posiciona i dona veu a tothom. I a més, després ens ho sap explicar d’una manera atractiva.

Canalles. Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors pot ser a més una bona porta d’entrada pels que encara no hagin llegit els llibres de no-ficció (a Periscopi trobareu No diguis res i L’imperi del dolor) del periodista nascut a Massachusetts.

Aquesta aposta editorial uneix dos mons: el periodisme i la literatura, que moltes vegades tenen certs comportaments més aviat plens de turbulències. Amb Patrick Radden Keefe els dos poden fer les paus tranquil·lament. Jo, com a lectora i periodista, l’envejo. Compleix el gran somni de fer un periodisme honest, real, en què el temps no corre en contra i les persones són veritablement el centre de tot. I els lectors ho celebren.

Davant d’obres així, no podem fer res més que obrir la ment i aplaudir l’esforç que hi ha darrere de cada lletra, cada coma i cada història. En aquest cas coneixerem 12 casos reals protagonitzats per lladres, mentiders i canalles. I sabrem molt sobre falsificacions de vins, funcionament intern dels narcos o sobre com es relaciona una família d’assassins. Però també descobrirem com va començar el fenomen Trump a la televisió i com es van assentar les bases perquè acabés sent president de la superpotència mundial per antonomàsia. Tresors robats, dades bancàries de líders del món sostretes o atemptats sense resoldre arrodoniran una obra indispensable per entendre el món més enllà dels fakes, els vídeos virals i les declaracions populistes.

 

Imagen de jannoon028 en Freepik

Anterior‘La possibilitat de dir-ne casa’, Marta Orriols
SegüentTHE END Vol.1
Avatar photo
Comunicadora per vocació, fotògrafa per afició i amant dels petits moments. Addicta a les sèries, aprenent de xef i, naturalment, lletraferida.