El Imperio Final és una novel·la fantàstica de Brandon Sanderson. És el primer llibre de la saga Nacidos de la bruma, editada per Nova Libros. De moment, ja n’hi ha sis de publicats i sembla que la història continua. Normalment les sagues tan llargues em tiren enrere però no patiu, la novel·la comença i acaba, bé o malament, però acaba, així que es pot agafar com un llibre individual o amb sentit per si mateix.

Sinopsi

La història de Sanderson està ambientada en un món feudal. L’estructura social és molt rígida: per sobre de tot el Lord Legislador, rei i déu de l’imperi, governa amb el cos d’Inquisidors (la part militar) i el cos d’Obligadors (la part burocràtica). Per sota seu, la noblesa té riquesa, poder i una màgia anomenada “alomància”. Finalment, la majoria de la població, de raça skaa, són explotats en plantacions o fàbriques. Només alguns skaa viuen al marge de la societat, en bandes de lladres i criminals intentant subsistir.

L’alòmancia és una habilitat màgica que consisteix ingerir petites quantitat de metall i “cremar-los” per tal d’obtenir habilitats extraordinàries com: aguditzar els sentits o la força, aplacar o encendre emocions, atreure o repel·lir metalls… Aquests poders s’hereten genèticament i, per això, els nobles tenen estrictament prohibit tenir bastards amb els skaa, els quals són perseguits i executats.

Com no podia ser menys, els protagonistes de la novel·la són skaa amb habilitats alomàntiques. El Kelsier és un líder jove, carismàtic i impulsiu. Es dedica amb la seva banda de lladres a estafar nobles. Després de ser capturat i casi aniquilat, decideix unir-se a la minúscula revolució skaa proporcionant els serveis del seu equip a un grup de rebels mal organitzats. Per altra banda, la Vin és una jove que ha viscut sempre als baixos fons de la capital, molt llesta i desconfiada. De forma innata i inconscient pot utilitzar l’alomància (o la sort, com en diu ella). La banda del Kelsier la salva dels Inquisidors i s’acaba sumant al seu descabellat pla. La noia haurà de canviar de vida i costums per tal d’infiltrar-se entre la noblesa.

Al meu parer… 

Potser el que m’agrada més del llibre és que no trobem els típics herois. Els protagonistes són un grup de delinqüents altament qualificats centrats en assaltar el palau del Lord Legislador per robar-li el seu magnífic tresor. Al principi, per a la majoria del grup, la revolució skaa és un objectiu secundari. Mica en mica, però, començaran a creure en la causa i posaran el benestar del poble per davant dels seus plans per enriquir-se.

En conclusió, recomano enormement la novel·la. Sanders ha fet un treball excel·lent combinant política i batalles, crítica social i de classes, un sistema de màgia simple i efectiu, conspiracions i molta acció.

Anterior‘El silencio de la ciudad blanca’, la pel·lícula
SegüentAventures, bicis i cintes de vídeo
Avatar photo
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.