Aquesta novel·la de Montserrat Espallargas editada per Pagès Editors és la guanyadora del vint-i- sisè premi Ferran Canyameres de novel·la. Vaig caure en la seva lectura pel fet que vaig tenir la oportunitat de moderar una taula rodona en el marc del Vilassar de Noir al voltant d’aquesta i tres novel·les més.

 

 

Sinopsi

Un bon dia apareix al campus de la Universitat de les Illes Balears el cos sense vida del rector, en Colau Grimalt, un intel·lectual de cap a peus que gaudia d’un gran prestigi dins de la comunitat acadèmica. Va viure en primera persona els fets del Maig francès, uns fets que marcaran la seva vida professional i personal fins a límits que descobrireu en llegir la novel·la.

L’acció se situa a la localitat mallorquina de Sa Ràpita i les veus que ens explicaran la història del Colau Grimalt seran les els tres vicerectors de la Universitat —Antoni Maria Ballester, Guillem Mas i Bernat Sánchez—, la seva dona, Aina Pons i la seva amant, la Lina Dureta.

Al meu parer

Un dels punts forts de la novel·la són aquestes cinc veus narratives, ja que cadascun d’ells, en primera persona, ens explicarà quina relació tenia amb el difunt. Cada personatge tindrà una visió i una forma de parlar particular, la qual cosa aporta realisme i profunditat als personatges, els quals, de retruc, faran d’en Colau un personatge rodó i complex com pocs. L’autora se serveix de fórmules i expressions per caracteritzar els personatges, de manera que el lector és capaç d’identificar-los només per la manera de parlar i de referir-se a en Colau. Un bon exemple n’és en Guillem, que intercalarà frases i expressions en anglès.

Per altra banda, l’autora ens endinsa en el món universitari, un entorn que coneix molt bé, amb la finalitat de mostrar que no és tan excels i altruista com pot semblar des de fora. Per altra banda ens mostrarà fins on poden arribar les persones per salvaguardar el seu prestigi acadèmic i, per tant, professional.

Com que la història està situada a Sa Ràpita, Espallargas ha optat per narrar la seva història, tot i ser terrassenca, en mallorquí. Se li ha de reconèixer un gran mestratge lingüístic donat per uns anys en terres mallorquines. Crec que aquest aspecte dona més versemblança a la novel·la i realisme als personatges.

Agradarà a…

Aquells amants de la novel·la negra i a aquells que siguin capaços de valorar la tasca narrativa de la Monsterrat Espallargas per la forma com ens narra la història.

No agradarà a…

Si la novel·la negra no és sant de la vostra devoció val més que busqueu una altra lectura.

Anterior‘Señores Dragones’. La fantasia envaeix Catalunya
SegüentAquest divendres al cinema…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.