Dotze dies és el relat d’un viatge de l’escriptora anglesa Vita Sackville-West per una part de l’actual Iran. Publicat l’any 1928, explica un viatge fet un any abans per una zona muntanyosa, tal com el mateix subtítol indica: Relat d’un viatge a través de les muntanyes Bakhtiari, al sud-oest de Pèrsia. El llibre ha estat editat en català l’any 1921 per Tushita edicions, amb traducció i pròleg de Pau Gener Galin. Un mapa i algunes fotos, ens ajuden també a situar-nos en aquella llunyana Pèrsia d’inicis del segle XX. 

És important llegir el pròleg perquè ens situa tant a l’època i al lloc com sobretot ens ajuda a conèixer qui era Vita Sackville-West, una autora amb una obra sòlida i una forta personalitat que es deixa veure molt bé en aquest viatge. La primavera de 1927, Vita Sackville-West, el seu marit i tres viatgers més, a part dels guies i acompanyants, es van endinsar a les muntanyes Bakhtiari perquè tal com ella diu “en el fons del meu cor soc conscient que desitjo estar on cap home blanc ha estat mai, lluny de qualsevol lloc del que s’hagi pogut parlar.”

Caminar per les muntanyes, dormir en tendes i estar en llocs on no hi ha ningú porten a l’autora a reflexionar sobre moltes coses i això fa que, a més de les descripcions del paisatge, també ens trobem amb digressions, més o menys llargues. En una ocasió, per exemple, Sackville-West es pregunta si seria capaç de deixar-ho tot i quedar-se trenta anys a un lloc anomenat Qaleh Madrasseh i fins i tot es demana si sabem realment què és la vida civilitzada. A les pàgines del llibre hi anem descobrint un paisatge i fins i tot ens descriu alguna de la gent que hi troba, però en realitat després ens explica que se n’han trobat ben poca de gent, en general han passat “a través de quilòmetres de natura en els que no es veia ni una simple cabana de tova. El mercader i el camperol eren figures tan aïllades que he deixat constància d’elles amb tota voracitat, només per tenir un element humà per mencionar.”

Dotze dies després d’iniciar el viatge, els anglesos es troben altra vegada amb la civilització moderna, representada pel telèfon i els camps d’extracció de petroli. Només han estat dotze dies però a l’autora li semblen dotze anys perquè s’ha allunyat completament de tot allò conegut i quotidià. Un viatge que val la pena reviure a través de les pàgines d’aquest llibre. 

 

Portada

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. Espíritu sagrado
SegüentCrítica de “The Batman”, de Matt Reeves
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).