Som molt els que hem conegut Marjiane Satrapi i la realitat de l’Iran gràcies a Persèpolis, una novel·la gràfica de culte que va tenir una adaptació al cinema. És per això que no em podia perdre Dona vida llibertat, una obra col·lectiva en què sota la direcció de Satrapi diversos autors i autores ens mostren la història recent de l’Iran mitjançant les seves historietes.

Aquest llibre neix arran de la mort de Mahsa Jina Amini, una noia iraniana que va ser detinguda per la policia de la moral per no portar ben col·locat el vel. Durant la detenció, Amini va ser colpejada al cap amb tant violència que va estar en coma tres dies i després va morir a l’hospital el setembre de 2022. La seva mort va fer història, ja que va desencadenar una sèrie de protestes i proclames feministes arreu del país. La seva causa i la de les dones iranianes va fer la volta al món.

En aquest llibre els diversos autors que hi participen ens presenten qüestions com el naixement del lema Dona vida llibertat, la repressió dels manifestants, quin pa donen a la presó d’Evin, les execucions, la censura i algunes figures històriques en la lluita contra el règim entre altres.

Pel fet de ser una novel·la gràfica no espereu menys solemnitat o una rebaixa de la tensió i la violència, sinó tot el contrari, ja que les imatges ajuden a il·lustrar l’horror que viuen els habitants d’aquest país.

Pel que fa a la il·lustració, s’hi apleguen noms com Paco Roca, Patricia Bolaños o Coco (són els que més conec). Col·laborar en una obra col·lectiva entranya un risc, com ara no aconseguir unitat i cohesió, però crec que cada autor ha sabut plasmar a la perfecció i sense perdre la seva essència allò que ens vol explicar de forma que un capítol complementa l’altre per aconseguir que el lector arribi a tenir una visió panoràmica de quina és la situació a l’Iran.

Agradarà a…

Als interessats en la història i política contemporània de l’Iran, així com als compromesos amb les causes socials.

No agradarà a…

A aquells que prefereixen lectures lleugeres. Als que tenen baixa tolerància a les representacions gràfiques de violència.

 

Imatge de portada

AnteriorCINECLUB VIC. La quimera
SegüentPRESENTACIÓ. ‘Les torres del cel’, Coia Valls
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.