El dia 1 de novembre del 2005, l’Assemblea general decideix que les Nacions Unides decretin el dia 27 de gener el Dia Internacional de Commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Aquesta data marca el dia exacte en què l’exèrcit soviètic, ara fa 74 anys, va alliberar el camp de concentració d’Auswitch-Birkenau, a Polònia. Es calcula que entre 1,5 i 2,5 milions de persones van morir assassinades en aquest camp des de la seva obertura l’any 1940.
Jueus, homosexuals, minusvàlids, malalts i opositors polítics van ser víctimes del que el 1942 es va anomenar, per part del Tercer Reich, la solució final: un programa d’extermini pensat per eliminar els jueus, els quals eren considerats la causa de tots els mals, i crear així una raça ària pura i alemanya.
Ja sabeu que a L’Escriba ens agrada molt això del cinema, i com no podia ser d’una altra manera, ens sumem a aquest dia de commemoració aportant el nostre granet de sorra amb tres propostes cinematogràfiques que, d’alguna manera o altra, han retratat aquesta tragèdia a la gran pantalla.
LA LLISTA DE SCHINDLER, 1993
Segurament una de les millors pel·lícules del director Steven Spielberg i un retrat punyent i emotiu, a la vegada que esperançador, del que va suposar el conflicte Nazi del 1939 al 1945. Sens dubte, una obra mestra de la dècada dels 90.
EL HIJO DE SAÚL, 2015
Guanyadora de l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa el 2015. Una de les pel·lícules més complexes sobre l’holocaust que narra la història del presoner Saül, l’encarregat de cremar els cadàvers de les víctimes de les càmeres de gas. Amb un treball de càmera impressionant, aquesta proposta tan arriscada del director Lázló Nemes ens aporta una visió crua i realista del que va suposar estar pres en un camp de concentració.
EL PIANISTA, 2002
L’any 2002, Roman Polanski portava a la gran pantalla la història real de de Wladyslaw Szpilman, un pianista d’origen jueu que va viure tota la barbàrie nazi, mente fugia i s’amagava entre les ruïnes de Varsòvia. Tot i el seu color gris, Polanski aconsegueix rodar un drama emotiu i extremadament bell sobre la mort i el patiment. Una pel·lícula totalment necessària que aporta una visió subjectiva del conflicte.
