El cinema de terror ha donat grans icones que han traspassat totes les fronteres. Fins i tot, les de la gent a la qual no li agraden aquest tipus de pel·lícules. Qui no coneix Freddy Krueger, o Jason Voorhees, o Michael Myers? Potser pel nom no, però la seva aparença física és quasi universal i tothom els coneix o ha sentit a parlar d’ells. Però també és cert que tots aquests personatges tenen ja uns anyets, i en el cinema de terror dels últims anys, potser només la màscara de Ghostface, l’antagonista de la saga Scream, és capaç d’igualar aquesta iconografia i aquest glamur dels sàdics malvats del cinema de sang i fetge.
Però fa uns anyets, Damien Leone va crear Art the Clown. I aquest personatge ha esdevingut un fenomen d’autèntiques masses que ha esdevingut el protagonista absolut de moltes celebracions de Halloween a tot el món. Allò que va començar com una mena de malson sàdic lowcost maquillat com un pallasso en tres curtmetratges de Leone i que van esdevenir el seu primer llargmetratge en una petita antologia a la manera de la saga V/H/S en el que és All Hallow’s Eve (coneguda aquí com La Víspera de Halloween fins que recentment ha canviat, i en una jugada mestra de màrqueting ara es diu Terrifier. El Origen.), ja porta 3 films de la saga Terrifier i aquesta antologia inicial. I el que queda. Perquè és un fet: tenim Art the Clown per estona.
Tot i estrenar-se pel Halloween de 2024, al Festival de Sitges d’enguany vam tenir no només un passi previ especial de la tercera part de la saga, sinó que a més, vam gaudir de la visita de tota la família Terrifier al festival. Damien Leone, el director, va assistir acompanyat pel mateix Art the Clown (un divertit i encantador David Howard Thornton que, sense maquillar, no fa tanta por), així com les actrius que encarnen Victoria Hayes i Sienna —Samantha Scaffidi i Lauren LaVera respectivament—, la directora de producció Olga Turka i el productor, Phil Falcone. I aquesta gran família del terror va oferir no només una roda de premsa, sinó una masterclass oberta al públic on van explicar les intimitats d’un making of tan artesanal com divertit.
Sobre la pel·lícula, què dir? Després de la salvatge primera entrega i una segona part esquitxada (sic) d’un magnífic rerefons fantàstic on uns esbossos d’Art the Clown i d’una espasa màgica per part del pare de la Sienna han cobrat vida al món real i estan estranyament vinculats, la tercera part eixampla encara més aquest univers i ens prepara per un inframón que ja s’entreveia a Terrifier 2 i sembla que serà bastant protagonista en una futura quarta entrega (i cinquena, si fa falta). Mentrestant, gaudirem de personatges odiables i d’altres de més entranyables, tots assassinats i torturats de les formes més escabroses que se us acudeixin, en clar contrast amb l’humor negre d’Art the Clown i el seu repertori de cares i expressions. I per si us sembla poc, relata de forma bastant realista el trauma psicològic que pateixen la Sienna i el seu germà com a supervivents d’un fet tan bèstia com el de la segona entrega, mentre apareixen els pocs escrúpols de les xarxes socials i els pòdcasts i el fenomen dels true crimes. Tot té cabuda a Terrifier 3! Fins i tot, homenatges a tot el cinema de terror que segurament Damien Leone té en un pedestal: des de la saga Evil Dead a Halloween, passant per Viernes 13 sense immutar-se. Sense oblidar-nos d’un cameo de Tom Savini!
A la roda de premsa, Damien Leone va manifestar que és conscient que molta gent va conèixer la saga directament amb la segona part, de manera que ha decidit apostar per una posada en escena narrativa i dramàtica constinuista, però augmentant la dosi de gore pels qui prefereixen la salvatjada de la primera part. Sembla que tenim Art the Clown per estona, ja que cada pel·lícula ha comptat amb més pressupost i tot sembla indicar que aquesta tercera part serà tot un èxit. Per altra banda, tot i que l’Art the Clown original encarnat per Mike Giannelli no es menciona, David Howard Thornton va parlar de com va créixer amb les pel·lícules mudes de Harold Lloyd, Buster Keaton i els germans Marx del seu avi, i que sempre li ha agradat la mímica, cosa que afavoreix molt l’humor intrínsec d’Art the Clown i la improvisació que se li permet al rodatge.
I tot i que també es va esmentar a la roda de premsa, hi havia la divertida i amena masterclass dedicada al rodatge i als efectes especials, on Damien Leone, apassionat del maquillatge i els efectes artesanals amb làtex i vísceres autèntiques comprades a carniceries, va explicar que un dels encants que creu que té la saga Terrifier és aquesta tangibilitat del que succeeix en pantalla, fugint quasi per complet del CGI i els efectes especials digitals. Òbviament, els usa, però sempre com a suport dels artesanals (com per exemple per moure el cap d’Art the Clown quan està separat del cos), i sempre aposta perquè tot sigui el més real possible, des de posar les esmentades vísceres de vaca comprades a carnisseries pels esquarteraments de les víctimes d’Art the Clown, fins a les sopes de xampinyons que imiten vòmits i altres fluids humans. Aquí tots els actors van coincidir a dir que de fet el més fastigós que recorden dels rodatges no eren tant els efectes especials en si, com l’estat d’aquests efectes especials i la flaire que emanaven després d’hores de rodatge.
Viure Terrifier 3 al Festival de Sitges va ser molt més que viure la pel·lícula, i és que veure els seus protagonistes celebrar d’una forma tan propera i amena el seu èxit —mentre Damien Leone es parteix de riure i David Howard Thornton no pot evitar fer cares i gestos dignes d’Art the Clown—, no té preu. He de dir que no soc especialment fan del gènere slasher al qual pertany Terrifier, però el carisma d’Art the Clown i el seu humor negre, i aquest amor per l’artesania la fan certament especial.
