Els destins de Thomas Vinterberg (Kursk, The Hunt) i Mads Mikelsen (The salvation, The Hunt) semblan està predestinats per la seva obra. Des de 2012 amb The hunt, que el director danès no realitzava una pel·lícula tan completa. I el mateix passa amb el treball d’interpretació de Mikkelsen.

A Druk, aquestes dues figures s’han tornat a trobar, i el resultat és una comèdia dramàtica o una comèdia negra (digueu-li com vulgueu) que funciona a tots els nivells i que representa una alenada d’aire fresc dins d’un 68è Festival de San Sebastián que en massa ocasions et fa caure en la depressió més absoluta. L’originalitat de la proposta no té pèrdua. Quatre professors d’institut decideixen posar en pràctica un estudi del psicòleg nòrdic Finn Skaderud que afirma que l’esser humà neix amb un dèficit d’alcohol a la sang del 0,5%. D’aquesta manera, intentaran mantenir el seu nivell d’alcohol diari dins aquesta taxa i així estudiar els efectes que provoca en el seu dia a dia.

Amb aquesta premissa, Vinterberg posa de manifest la influència de l’alcohol dins la nostra societat i el problema, gairebé endèmic, que suposa la banalització d’aquesta substància en els països nòrdics. I tot, explicat d’una forma ambigua i sense posicionar-se: això és el que hi ha, i així us ho expliquem, lluny de sensacionalismes rancis sobre la decadència del consum excessiu d’alcohol o la frivolitat d’aquell qui pensa que una o dues copes al dia no fan mal a ningú. Tot el treball està pensat i molt ben calculat. El binomi que sorgeix entre la comèdia i el drama és pràcticament perfecte, ja que conviuen dins del mateix món amb naturalitat i amb les dosis precises per no trepitjar-se l’una a l’altre. En aquest aspecte, resulta fonamental el treball dels quatre protagonistes principals Thomas Bo Larsen, Magnus Millang, Lars Ranthe i un espectacular Mads Mikkelsen en plena forma, que ens obsequia amb una de les seves millors interpretacions amb un personatge ple de matisos, totalment encallat en una crisi personal i professional. De fet, tots els nostres protagonistes semblen viure en un estat d’indiferència total, ja sigui per l’edat o per les circumstàncies de la vida. La depressió, la vulnerabilitat o la frustració d’objectius no assolits són molt presents en aquest grup d’amics disposats a fer el que sigui necessari per tornar a trobar alguna mena de sentit a les seves vides.

Druk és un crit d’ajuda i un cant a la vida. L’experiència vital d’uns professors, reflectida en els anhels dels seus alumnes amb la vana l’esperança de transcendir, ni que sigui en ínfima mesura, en el futur de les seves vides.

Vinterberg roda amb gràcia i amb la seguretat d’aquell que sap el que es fa en tot moment i interpel·la directament l’espectador per tal que entrem de ple en aquest èxtasi de bogeria etílica. Un relat divertit i reflexiu que té temps de baixar als inferns per acabar tocant el cel amb la música de Mikkel Maltha. I tot això, amb coreografia final de Mads Mikkelsen, el gran Mads Mikelsen.