1992, la nova minisèrie de Netflix dirigida per Álex de la Iglesia, és un thriller clàssic amb tocs de drama que té l’Expo de Sevilla de 1992 com a teló de fons.

La història comença quan es produeixen una sèrie de crims brutals amb un element en comú: la figura de Curro, la icònica mascota de l’Expo. Aquests crims i l’aparició de les tètriques figures desencadenen una investigació encapçalada per l’Amparo, que vol saber qui ha mort el seu marit, i en Richi, un expolicia alcohòlic que l’ajuda a treure’n l’entrellat. A mesura que la trama avança, descobreixen que el present i el passat estan lligats per secrets inconfessables i motivacions molt fosques que, com es diu a la sèrie, el foc les revelarà.

La sèrie brilla en la recreació de l’Expo ’92, un moment en què Espanya mirava al futur amb orgull i il·lusió. Aquesta llum contrasta amb les històries de corrupció, desigualtat i promeses trencades que hi ha darrere d’alguns projectes i que tenen conseqüències devastadores que arriben fins al present.

També destaquen les actuacions de Marián Álvarez i Fernando Valdivieso en el paper d’Amparo i Richi respectivament. El personatge d’ella està mogut pel dolor i la recerca de respostes, però també projecta una força i una determinació indestructibles. Per la seva banda, Valdivieso dona vida a un personatge fosc i amb un cert magnetisme, però marcat pels tòpics del gènere. Pel que fa als personatges secundaris, són força irregulars, ja que alguns brillen més que d’altres. Tot i això, no en destacaria cap especialment.

Malgrat alguns problemes amb el ritme, la coherència narrativa i el manteniment de la tensió, la sèrie, tot i que previsible, s’aguanta prou bé. Tot i això, no és l’Àlex de la Iglesia de sèries com 30 monedas, sinó que mostra un estil més contingut que busca l’equilibri entre el misteri i una crítica a les estructures de poder.

En conclusió, és una sèrie que barreja passat i futur en una trama centrada en l’ambició i un punt de partida més que intrigant. Tot i que agradarà als amants del thriller, potser no convencerà el públic més exigent.

 

 

AnteriorGuanyadors dels Gaudí 2025
SegüentCrítica de ‘The Night Agent’
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.