L’any 2023 Els amics de les Arts van publicar una cançó que a mi m’agrada molt i que rep el nom de Citant Mercè Rodoreda. És una cançó de desamor que va repetint Citant Mercè Rodoreda constantment. Esmentar la narradora catalana més important del segle XX ja val la pena perquè la cançó sigui escoltada per qualsevol lletraferit, i si em permeteu afirmar-ho, també per qualsevol melòman. Cal dir que al vídeo sí hi surt la coberta de Mirall trencat, una de les grans novel·les universals del segle passat. Tot plegat ens permet reflexionar sobre els homenatges, les picades d’ullet entre arts. Fixeu-vos que ja el nom del grup, Els amics de les arts, ens parla de la interdisciplinarietat. Una escriptora apareix en una cançó de la qual se n’ha fet un vídeo que es troba a Internet. Tot està connectat. Les connexions culturals són un gaudi per a les arts i pels qui les estimem. No posem límits a les propostes culturals. Tota creativitat és benvinguda. Avui dia explorar el territori de la creativitat és il·limitat perquè les tecnologies de la comunicació i, per tant de la creativitat, permeten fer pràcticament qualsevol cosa. No cal buscar un nom per als artistes d’avui en gèneres literaris o musicals, per exemple. Perquè hi ha tantes veus com artistes creant. Em sembla molt bé que cadascú amb les seves capacitats i eines creatives homenatgi a aquells i aquelles que ens han influït. Mercè Rodoreda és coneguda per la majoria de lectors; cadascú pot homenatjar-la a la seva manera perquè els límits són els que ens vulguem autoimposar. Ja sabem el qui: Mercè Rodoreda. Ara, doncs, parlem del com: amb les arts que giren unes al voltant de les altres. En el futur (per a Rodoreda el futur ja som nosaltres) els artistes heretaran el talent dels seus referents culturals i els convertiran en expressions artístiques noves. Això no és cap invent perquè s’ha fet sempre, dintre d’una art, com la literatura (Joyce homenatjant a Homer, per exemple, o Virginia Woolf homenatjant a Katherine Mansfield) o bé tocant altres arts: el cinema exprimint al màxim la imaginació literària de Tolkien. Mai podem dir que una art s’ha esgotat mentre hi hagi artistes. Cada generació nova homenatja de manera nova els creadors i creadores que l’han precedit; hem de veure aquí el pas del temps no com un trencament sinó com una continuïtat innovadora. L’estil canvia perquè les formes d’expressió al seu torn també canvien. Els elements de la nostra realitat són distints a la realitat d’altres segles, d’altres generacions. Fins i tot si copiéssim paraula per paraula una obra de Shakespeare o de Verdaguer canviaria la relació interpretativa de la nostra època en relació amb la seva. Les connexions plàstiques del Renaixement no són les d’un internauta actual, però ambdós es troben en l’actualitat a Internet. Que no estem llegint tot això en una web i en parlem a les xarxes socials? Adonem-nos que els mitjans que són naturals en el dia a dia del segle XXI, si més no en la dècada en què vivim, són una revolució de la informació, també la cultural. No soc catastrofista amb els estris de la nostra contemporaneïtat; al contrari, són possibilitats i portes metafòriques per accedir a noves llibertats d’expressions. Si fem l’exercici d’imaginar que una d’aquestes portes les obrís Van Gogh o Baudelaire per mirar-nos, dos innovadors del seu temps com han estat els innovadors de qualsevol temps, probablement voldrien explorar les possibilitats del llenguatge amb les eines actuals, atès que les eines s’actualitzen gràcies al progrés i a la intel·ligència d’aquells i aquelles que fan el pas endavant per innovar. Mercè Rodoreda va fer les innovacions literàries del seu temps. Poseu l’artista que vulgueu d’exemple, tots i totes tenen un temps de vida limitat per al codi il·limitat de la creativitat. Ningú sap quines seran les possibilitats creatives dels propers segles perquè la nostra generació ja no hi serà, però tenim aquesta bola màgica que és la intuïció. Què us diu l’art des de la intuïció? Que pots parlar de Mercè Rodoreda a la teva manera així com ella va parlar de la creativitat a la seva manera. Tothom té una manera personal de mirar la vida i l’espai d’existència amb criteri propi; i si a més a més aquest criteri propi va unit a una veu pròpia que vol “compartir-se”, tothom en gaudeix. Si anem lligant l’homenatjada Mercè Rodoreda amb els elements d’altres arts i tècniques, estem viatjant per un concepte de cultura obert i il·limitat. No ens ha de fer por “comparar-nos” creativament amb ningú es digui com es digui i sigui de l’època que sigui. Per què? Perquè és la nostra llibertat de dialogar amb la resta de la humanitat, si més no la humanitat interessada en la cultura i allò que aquesta t’aporta. En aquest sentit, comparar-se amb altri és homenatjar-lo, és tenir-lo present, és dir-li m’agrada el que has fet i t’ho dic amb la meva manera de fer. Els Amics de les Arts piquen l’ullet a Rodoreda i ens ensenyen Mirall trencat en vídeo. D’acord. Mercè Rodoreda té una obra que la fa única i alhora influent cap al futur que per a ella és el nostre present i cap al passat on ella mateixa s’emmirallava. A partir d’aquí, escoltem la cançó Citant Mercè Rodoreda, mirem-nos el vídeo viatjant per Internet i que tot això ens convidi a llegir-la. Podem començar per aquesta obra de Rodoreda que és la que estem esmentant, Mirall trencat, la qual ens porta i ens convida a llegir la resta de la seva obra. No és obligat llegir-ho tot, com no és obligat consumir-ho tot, però és adient afirmar que la cultura que tries és la que juga amb tu i, per descomptat, amb la que tu jugues. D’aquesta manera estem “creant” a la nostra escriptora i als músics que l’han integrat en les possibilitats artísticament comunicatives de la nostra època.
