L’arribada d’Internet va revolucionar la comunicació. Dic una evidència. Tanmateix, em vull centrar en un aspecte concret d’Internet i és el trencament amb l’ús de la carta; potser no de les cartes per fer gestions o repartir publicitat, però sí amb la carta que podem valorar com a literària, literatura epistolar, aquella que va dirigida als nostres destinataris per explicar-nos les nostres vides i compartir-les escrites amb la nostra lletra a mà. Ara utilitzem els ordinadors, les tauletes i els mòbils. Estic segur que la paraula literària tornarà a l’oralitat (però tecnològica!). Espero que quan això passi no s’hagi empobrit el nostre llenguatge i les nostres llengües concretes. El primer enemic de la carta literària (millor diguem-ne el primer substitut) va ser el correu electrònic (més immediat entre emissor i receptor, però menys estètic), i en l’actualitat les xarxes socials (immediatíssimes i accelerades). El passat de les nostres civilitzacions en va ple, pleníssim, de cartes. La carta literària és part del nostre patrimoni històric: hi ha la carta com a eina per fer literatura o per parlar-ne, com són les Cartes a un poeta jove de Rainer Maria Rilke, literatura epistolar que també fan servir altres autors (encara viva en la novel·la històrica actual); i la carta tradicional per explicar la teva vida, com són les Cartes a la meva mare de Sylvia Plath. Amb el correu electrònic es va perdre l’encant del paper. El paper és un dels atractius de qualsevol llibre, és un plaer material que sosté el plaer intel·lectual. Tot el ritual del paper escrit a mà dins d’un sobre amb un segell i l’adreça del destinatari s’ha perdut o ja és una excentricitat. Però històricament no fa tant que s’ha perdut. La carta ha existit durant segles i ha sigut molt i molt poderosa; també, indiscutiblement, en la literatura. Però avui, escriure cartes literàries és poc habitual; molt respectable, però anacrònic en el món digital. Escriure cartes que van a parar a una bústia i tenir la paciència d’esperar que arribi al nostre destinatari, i encara més temps a que ens contesti és cosa del passat, és anterior a Internet. Quan hagi transcorregut un segle, i més d’un segle, d’estudi de la literatura del segle XXI, pot ser que la literatura epistolar (que en va plena al segle XX i des de molt abans), tindrà un lloc molt marginal. N’hi haurà molt poca. Algú endreça els correus electrònics com a cartes literàries? El correu electrònic és més còmode i ràpid que el paper tot i que li manqui el seu encant estètic. La carta literària pot incloure’s en la ficció literària ja que l’autor o autora té temps per pensar i escriure un text de molta riquesa expressiva. Però la revolució dels nostres dies va molt més enllà del correu electrònic en el trencament amb la carta literària. La comunicació s’ha accelerat amb les diverses aplicacions digitals que han anat apareixent i que atrauen la nostra atenció sense la necessitat de construir un text de gran qualitat. La carta literària no pot competir amb les xarxes socials. Aquestes xarxes han arribat per quedar-se perquè permeten la comunicació amb moltes persones simultàniament i són llamineres perquè la informació és abundant i n’hi ha tanta com vulguis sobre els teus gustos amb una simple cerca o correspondència digital. Quina és la realitat de la relació entre el lector de llibres i el navegant d’Internet d’avui? Doncs que és la mateixa persona però prioritza Internet perquè el benefici és més directe. Agradi o no agradi des d’una anàlisi crítica, el lletraferit d’avui dedica una part del seu temps a llegir llibres quan desconnecta de les xarxes socials. I els escriptors i les escriptores? Ho reconeguin o no, també combinen aquestes eines, entre d’altres coses perquè les xarxes socials són molt útils per donar-se publicitat i la carta pertany a un caduc món analògic. Què se n’ha fet de les cartes literàries? Jo crec que han viscut una metamorfosi digital i són un testimoni de la manera de crear en el passat literari. Tenen valor literari, per exemple, els Whatsapps? Podem identificar la paraula literària al marge del suport tecnològic amb què s’expressa avui? Algú pot respondre que tant tecnològic és el paper (o el papir en el seu moment, o el còdex) com la pantalla. La imatge és dominant a les xarxes socials, però segueixen anant acompanyades de paraules. És més pobre el llenguatge, o la nostra llengua, amb els mitjans de comunicació actuals que en els del passat? Internet és la fi del carteig literari per exemple entre escriptors? Com a mínim n’és la transformació. Que això sigui bo o dolent és opinable. Jo crec que seguir estimant la carta literària és estimar la tradició com fem amb els clàssics de la literatura universal. Què passarà amb els gèneres literaris del futur? Si es perd la literatura epistolar, en naixerà una altra? Si analitzem el punt en què ens trobem, el llibre electrònic no ha aconseguit (encara!) substituir el llibre en paper, i com a molt l’ha complementat, però el domini digital s’ha imposat i s’imposarà agradi o no. Potser a la carta literària d’avui l’hi hem de canviar el nom perquè és literària però ja no és carta. Els textos amb valor literari que no s’escriuen en paper són al món digital de manera predominant. La pregunta final que vull fer és: on són més presents els lectors i els escriptors d’ara, als llibres o a les pantalles? De moment, sóc del parer que encara necessitem les dues realitats.
