D’uns anys ençà, l’escriptor estatunidenc Brandon Sanderson (Lincoln, Nebraska, 19 de desembre de 1975) s’ha convertit, per mèrits propis, en l’autor referent o de moda i un dels més prolífics i seguits del gènere fantàstic i de ciència-ficció. Sagues de llibres com Nacidos de la bruma i The Reckoners així ho atresoren pel gran nombre de vendes i fidels seguidors que Sanderson ha aconseguit amassar. Personalment, el vaig descobrir fa un parell d’anys a través d’una companya de feina que em va deixar alguna de les seves primeres obres. Recordo iniciar-m’hi amb Elantris i El imperio final (2006), El pozo de la ascención (2007) i El héroe de las eras (2008), que conformen els tres primers llibres de Nacidos de la bruma. Aquesta saga en qüestió continua amb quatre títols més publicats entre el 2011 i l’any passat.

Des d’aleshores no he deixat de llegir obres de Sanderson. La lectura dels seus primers llibres em va permetre, a poc a poc, immergir-me en l’estil únic, original i molt reconeixible d’aquest tros d’autor. Segons el meu parer, Sanderson com Faulkner a la literatura clàssica americana o Henning Mankell a la novel·la negra nòrdica o Isaac Asimov a la ciència-ficció. Vaja, el “puto amo”. Ras i curt.

Elantris és, per exemple, un bon punt d’inici per descobrir aquest autor, ja que, segons la crítica entesa, ha portat una alenada d’aire fresc a un gènere literari com el fantàstic que restava massa aturat en George R. Martin o, si anem més enrere, en les obres del flamant J.R.R.Tolkien. Vaig fort, oi? Però és que no ho puc evitar… M’encanta! S’ha dit, doncs, que Sanderson constitueix un respir (o un nou salt endavant) en el gènere fantàstic.

Tornant a les obres de Sanderson, Elantris (2005) és el seu primer llibre publicat i distribuït àmpliament per Tor Books. La trama, de les menys complexes de seguir, se centra en les vicissituds dels habitants d’una ciutat maleïda en runes que dona el seu nom al llibre. Només voldria dir-vos que la crítica és unànime en favor d’aquesta petita i extremadament original història a la qual no sobra ni falta res i que és rica en personatges intel·ligents i de gran carisma, tret distintiu de les obres de l’autor.

En aquesta ocasió, però, voldria parlar-vos d’una altra de les seves sagues literàries famoses. Concretament, sobre Archivo de tormentas i del segon dels seus llibres titulat Palabras radiantes (2014). Aquesta altra franquícia relata les aventures (i desventures) d’una sèrie de personatges trepidants enmig del final d’una era per la imminent arribada d’una desolació total o eterna. Com deia anteriorment, de temàtica fantàstica i amb una trama apassionant que fa salts constants endavant i endarrere per explicar-nos els esdeveniments històrics passats. Són llibres totalment addictius pels amants del gènere i, això sí, per a lectors acostumats a volums de gran extensió (cadascun d’ells sobrepassa amb escreix el miler de pàgines).

Breument, la trama que s’inicia en el primer llibre titulat El camino de Reyes (2010) es desenvolupa al món de Roshar, un planeta assolat per terribles tempestes periòdiques que influeixen en el modus vivendi de tots els éssers vius que l’habiten. No obstant això, de forma una mica irònica, l’energia que necessiten flora, fauna, esperits (‘sprens’) i habitants −tant humans com d’altres tipus d’espècies humanoides– per sobreviure l’extreuen d’aquestes mateixes tempestes tan destructores. I és en aquells temps que, per pura cobdícia dels humans, a Roshar es lliura una guerra sense sentit en la qual els hereus dels Cavallers Radiants, una raça de guerrers protectors ja desapareguts (o no?), empren unes espases i armadures consagrades i poderosíssimes anomenades ‘esquirlades’.

En particular, a Palabras radiantes, que constitueix el segon dels volums de la saga, Kaladin deixa de ser esclau per convertir-se en una de les primeres espases a càrrec del senyor Dalinar, que intenta, entre visions cada cop més estranyes, unir a contrarellotge tots els pobles de Roshar per fer front a la nova extinció que s’aboca damunt d’aquelles terres ja prou malmeses i els seus habitants confrontats. Per la seva banda, altres personatges emblemàtics com Shallan, Navani, Adolin, tots els integrants esclaus del pont quatre i els Parshendi continuen fent el seu paper en aquesta formidable i entretinguda trama ideada per Sanderson. Per posar-vos un sol exemple, la imaginació que impregna cadascuna de les seves pàgines idea una raça de criatures poderosíssimes amb closques semblants a armadures que poden literalment saltar grans abismes i que, després dels dos primers capítols, encara guarden molts secrets, ja que no queda gens clar si són els Portadors del buit o altres víctimes com també ho són els humans.

Explicar-vos també que, en aquests moments, mentre escric aquestes poques línies, em trobo immers en la lectura del tercer volum de la saga Archivos de tormentas i que porta com a títol Juramentada (2017). I l’experiència continua sent meravellosa fins al punt que, pàgina rere pàgina, continuo enganxat als esdeveniments que s’hi narren tant o més que el primer dia. Així, l’interès per saber com evolucionarà l’acció entorn de la nissaga Kholin i els seus valerosos companys de brega segueix més que viu. De capacitat i passió lectora no me’n falten per provar de superar altre cop les prop de 1.400 pàgines d’aquest tercer capítol de l’obra magna d’aquest prodigiós novel·lista nord-americà que, a còpia d’esforç, llibre rere llibre, saga rere saga, continua meravellant amb la seva prodigiosa capacitat per idear nous mons i fantasies èpiques. El 2020 es va publicar la quarta i de moment última entrega de la saga Archivo de tormentas, titulada El ritmo de la guerra. Pel que se sap, a hores d’ara l’autor està endinsat en l’escriptura del cinquè volum, de títol i amb data de publicació encara sense confirmar. En aquest punt, cal esmentar que la majoria d’obres de l’autor, si no totes, han estat publicades en castellà per l’editorial especialitzada i de gran tradició en el gènere fantàstic Nova.

Resumint, els amants del gènere fantàstic faríeu però que molt bé de descobrir els mons creats per Brandon Sanderson, el nou escriptor en auge del gènere de la fantasia i la ciència-ficció. Sanderson és autor d’un bon nombre de llibres i col·leccions que ocupen els llocs més destacats a les lleixes dedicades a la literatura d’aquest tipus a la majoria de llibreries d’arreu del món. De totes maneres, no us empatxeu d’entrada. Calma, entreu-hi a poc a poc, assaborint una obra literària que val molts i molts quirats. Us recomano llegir primer una de les seves primeres obres, com posem pel cas Elantris, molt més curta que cap dels quatre volums que a hores d’ara conformen Archivo de tormentas. I és que, per la seva gran complexitat, l’autor considera aquesta saga la seva obra cabdal o magna de deu novel·les en total. Però, sens dubte, juntament amb Nacidos de la bruma, és el conjunt de llibres més populars de l’autor i, en definitiva, una obra que us apassionarà llegir si sou fans del gènere fantàstic. Descobriu Sanderson!

 

Portada

AnteriorPRESENTACIÓ. “Fer diners”, de Teodor de Mas Valls
SegüentPRESENTACIÓ. “El dia de la balena”, Melcior Comes
Avatar photo
Vigatà d’adopció però hilarienc (de Sant Hilari de Sacalm) de soca-rel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent crítiques (sempre constructives!) de molt del material que visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a totes les formes de cultura que es fan i es desfan!