Regalar-me llibres és difícil. Ho sé. A la gent li fa molta por espifiar-la, i fan bé de sentir-se insegurs. No és la primera vegada que algú em regala un llibre que, al final, m’acaba semblant una merda. Tot i així, els que em coneixeu, estimeu i llegiu, si us plau, regaleu-me llibres, perquè tot d’un plegat em feu arribar llibres fantàstics com Alba, d’Octavia E. Butler editat per Mai més. Gràcies, Maria, per córrer el risc. Dit, això, parlem del llibre, que per això sou aquí.
La Terra ha estat destruïda a causa d’una gran guerra que ha acabat amb un hivern nuclear. La Lilith Yiapo, la protagonista d’aquesta història, ha lluitat per sobreviure en un entorn toalment advers fins que ha estat salvada per una espècie extraterrestre. Ente el son i la vigilia, la Lilith es va despertant i es va tornant a adormir entre quatre parets i és observada pels seus captors? salvadors? com si fos una rata de laboratori. Els oankali, una espècie capaç de manipular d’ADN com qui talla mantega, finalment, després de 250 anys de letargia, la despertaran definitvament per encomanar-li una missió. Però què volen d’ella? Hi ha més humans en aquella nau alienígena?
Us diria que m’ha sorprès llegir que la Terra ha estat destruïda, però no. Des del 1987 −any en què es va publicar la novel·la− les coses no han millorat gaire, sinó tot el contrari. No em sorprendria gens que demà comencés una guerra nuclear que ens matés a tots. Per contra, el que sí que m’ha sorprès i agradat és el tractament que l’autora fa de la humanitat. La novel·la ens fa reflexionar irremeiablement sobre allò que ens fa ser humans i sobre la complexitat de la nostra espècie. Per als oankali, els humans, tot i els anys que fa que els estudien, són imprevisibles i grairebé indesxifrables i, tot i ser molt imperfectes, se senten fascinats i atrets per ells d’una manera molt especial. En aquest punt, l’autora hauria pogut caure en el parany i haver-nos presentat els extraterrestres com una espècie superior a nivell moral, però en canvi, se centra en l’intercanvi i el xoc cultural entre aquestes dues espècies, ambdues interessades en entendre’s. La Lilith, per la seva banda, s’adonarà que ha de deixar la vida enrere, desaprendre allò que coneix i tornar-ho a aprendre per tal de no repetir els errors dels humans del passat: fer de la Terra un lloc insostenible.
Però no només hi podrem veure aquest intercanvi cultural entre els oankali i els humans, sinó que també és un llibre que ofereix altes dosis de ciència. La genètica i la biologia són els principals elements de la novel·la, ja que aquestes criatures tenen la capacitat de modificar l’ADN i dotar els humans de força, més capacitat memorística, etc. i, fins i tot, de curar el càncer. Sens dubte, aquest punt farà les delícies dels amants de la ciència.
El punt fort de la novel·la és la capacitat de l’autora per fer-nos connectar amb la Lilith, ja que no podrem evitar tenir tirada per aquell personatge que és de la nostra pròpia espècie. Així doncs, ens sentirem a prop de la seva por, dels seus dubtes, dels seus sentiments… i l’acompanyarem en tot moment per aquesta aventura alienígena.
El punt dèbil, si se li pot dir així, és que es tracta d’una novel·la força exigent a nivell imaginatiu. El lector s’ha d’esforçar de valent per imaginar un món totalment desconnegut, unes criatures totalment fictícies i unes capacitats i una estructura totalment aliena a nosaltres. Sens dubte, Butler us posarà a prova com a lectors.
Agradarà a…
Als amants de la ciència-ficció i la genètica.
No agradarà a…
Als que els costi fer l’esforç d’imaginar allò que llegeixen.
