El dia u de març d’enguany va morir Akira Toriyama, una icona dels que vàrem ser nens i nenes entre els anys vuitanta i noranta del segle XX. Aquest geni japonès va ser el creador de dues obres mestres del manga: el Dr. Slump i Bola de Drac. Toriyama tenia una imaginació desbordant i les seves històries eren divertidíssimes pel que tenien d’aventura i d’humor. La seva originalitat creativa és inqüestionable. Va crear dos universos únics en el món de l’anime que són un referent i ho seran pels de la meva generació, però també per les generacions que vinguin atretes per la història del manga. Crec que no m’equivoco si el qualifico de geni, perquè els genis fan obres incomparables que pot entendre tota la humanitat; això Toriyama ho va aconseguir i té el mèrit d’haver creat l’Arale i en Goku, a més de moltíssims personatges secundaris excèntrics però divertits, i ho dic tant pels que feien de personatges bons com de personatges dolents. Cada capítol de les dues obres era una estona de fascinació pels nens i nenes d’aleshores, ja que després de berenar estàvem enganxats a la tele. Recordem que fins a l’arribada d’Internet, i encara fins a la seva consolidació més recent, la televisió era el mitjà de comunicació més poderós pel que fa a la influència social; i és que l’obra de Toriyama va ser un fenomen social. Si et perdies un capítol d’aquestes sèries, no estaves al dia i et perdies intervenir en les converses amb els companys d’escola. N’hi ha que preferien el Dr. Slump i altres Bola de Drac. A mi el Dr. Slump m’agradava, però mai tant com Bola de Drac. A més a més, el doblatge al català d’aquestes sèries va donar molta empenta al català entre els joves. Confesso que sóc incapaç de veure un episodi d’aquestes obres mestres en cap altra llengua, ja que primer les vaig veure en català i és la llengua amb què n’he gaudit durant la infància. Quan et fas adult, veus les coses des d’angles diferents. El que vull dir amb això és que ja no penso en els arguments i les trames sinó en l’autor real que els ha donat vida. Penso en la persona d’Akira Toriyama. M’hagués agradat molt conèixer-lo i fer-li tot de preguntes sobre com es va inspirar per les seves exitoses històries. Com se li va acudir el seu univers particular i que, tanmateix, va influir en els infants del món sencer. No sé quina vida feia Akira Toriyama, però l’imagino treballant sense descans, amb tants dibuixos i tantes historietes. Com treballava? Per què va escollir el seu ofici i no un altre? Què era el que més li agradava del seu treball i el que menys? Estic segur que a més a més de ser una persona excepcionalment imaginativa, era molt intel·ligent, perquè barreja elements culturals de diversa procedència, se’ls apropia i crea un univers únic, un univers amb la seva pròpia coherència interna. La notícia de la teva mort ha entristit al nen que encara duc a dintre, i a molts d’altres nens i nenes avui ja adults de tot el món. L’únic que puc fer és donar-te les gràcies per tantes hores d’entreteniment que ens vas regalar. El teu talent va ser part de la meva infantesa, un element més de la meva vida i de la de molts amics meus. Quan ets petit no ets conscient, o no del tot, de que vius moments històrics. El Dr. Slump i Bola de drac incorporats al català van fer més per la llengua que moltes lliçons d’escola. Les veus dels protagonistes encara em ressonen al cap. L’obra d’Akira Toriyama ens va arribar del Japó, un territori llunyà i exòtic com exòtiques eren les aventures dels seus personatges. Et voldria fer tants comentaris i preguntes sobre el món que vas inventar-te! La teva presència en la societat catalana s’haurà d’estudiar algun dia, perquè és digna d’assaig. El que vas aconseguir amb la ficció va tenir un impacte en la nostra realitat, i caldrà saber els noms i cognoms d’aquells i aquelles que et van fer conegut a Catalunya. Vas incorporar-te a la cultura catalana, la meva i la de tants i tantes altres que vivíem amb naturalitat cada episodi del Dr. Slump i de Bola de drac. Com sempre que mor un geni, se’n va la persona i queda l’obra, la qual sobreviu en l’imaginari dels espectadors. Quan mor algú conegut, normalment et sap greu però no ho vius com la pèrdua d’un familiar o un amic estimat, però reconec que la teva mort m’ha dolgut, i també ha dolgut a gent propera a mi que seguien els teus dibuixos animats. Sàpigues que el nen que duré sempre a dins et somriu i, de fet, riu amb els teus gags i ocurrències. Vull acabar en positiu, no trist. Enhorabona pel teu treball, has pencat moltíssim durant molts anys, i a més a més amb trames complexes que havien de mantenir la nostra atenció capítol rere capítol. En vas fer molts. No és fàcil fer una obra coherentment llarga i tu ho vas aconseguir si més no tant al Dr. Slump com a Bola de drac. També hi ha elements dramàtics com la vida mateixa, encara que facis ficció i una ficció amb moltes influències però que no plagia res. Si a Catalunya et trobarem a faltar, m’imagino que al Japó més que a cap altre lloc. Passarà el temps i ens acostumarem al teu adéu, però Arale i els seus amics, i Goku i els seus, i també els enemics, seguiran vius i presents al nostre imaginari. Amb tu marxa una part de la nostra infància alhora que ens deixes una altra part: la diversió innocent en forma d’entreteniment audiovisual i les converses d’aquells infants que érem i que sempre t’estarem agraïts.

 

Imatge de portada

AnteriorPRESENTACIÓ. ‘Aprendre a esquivar les bales’, Xavi Coral
Següent‘En lo más profundo del sur’, de John Connolly
Avatar photo
Llegir i escriure són les meves grans passions. Crec que cada text és una lluita creativa amb la qual el llenguatge (poètic, narratiu, teatral...) ens duu amb la força de les paraules cap a mons il.limitats. Penso que publicar és regalar a les lectores i els lectors el plaer de llegir que neix del plaer d'escriure.