És tot un honor per a la llengua i la literatura catalana disposar de la col·lecció de clàssics universals de l’editorial Bernat Metge Universal. Aquesta editorial va publicant a un ritme pausat obres que representen el bo i millor de la literatura universal en traduccions exquisides al català. Així, doncs, em sembla important la llista dels deu títols que han publicat fins ara, amb el nom de l’autor o l’autora i del traductor o la traductora, la qual cosa em fa pensar que, com que és impossible vendre tots els mestres de les lletres universals que ho mereixen, la tria, ben feta, resulta representativa del cànon, i no es troba res a faltar sinó que el que hi ha és una selecció indiscutible segons un criteri realista del que de debò es pot fer per la nostra llengua i la nostra literatura vinguin d’on vinguin: Ilíada (Homer – Pau Sabaté); Robinson Crusoe (Daniel Defoe – Esther Tallada); Crim i càstig (Fiodor Dostoievski – Miquel Cabal Guarro); Orgull i prejudici (Jane Austen – Yannick Garcia); Cap al far (Virginia Woolf – Xavier Pàmies); Contes filosòfics (Voltaire – Joan-Lluís Lluís); Les afinitats electives (Johann Wolfgang von Goethe – Carlota Gurt Daví); La cartoixa de Parma (Stendhal – Ferran Toutain); Ànimes mortes (Nikolai Gógol – Arnau Barios); Middlemarch (George Eliot – Xavier Pàmies). Fins aquí els deu llibres publicats fins ara i que ens permeten alegrar-nos de poder llegir en català alguns dels escriptors que són imprescindibles tant en les llengües d’origen com en la d’arribada. Algú podria dir que són pocs, però jo defenso que són bastants atès el rigor del treball de la Bernat Metge Universal, i motiu per reflexionar sobre la proesa de l’objectiu que aquesta editorial s’ha proposat, que no és altre que oferir llibres excel·lents; hi són, tant per motius estrictament literaris com per l’esforç lingüístic per divulgar en un català ric i d’avui els textos universals dels grans autors i autores. Escollir un llibre sempre és descartar-ne d’altres; això és així perquè no ho podem llegir tot perquè per molt que ens agradi llegir no tenim tot el temps del món per a una sola activitat, ni tan sols la que més ens agradi. Però això no ho dic en sentit negatiu ja que la vida la dediquem a moltes altres coses que ens agraden més o menys però que formen part del dia a dia de qualsevol de nosaltres. En positiu podem dir que allò que hem escollit llegir (com el que hem escollit cuinar, com el camí que hem escollit per caminar o fins i tot la roba amb què ens vestim) és un ritual en què també hi ha un reconeixement d’allò descartat; perquè no ha estat descartat per la seva qualitat inferior o perquè sigui literatura menor d’un autor o autora que ens agrada. Simplement no podem fer-ho tot, ni tan sols, sempre, allò que més ens agrada, i l’exemple el podem posar amb el primer títol d’aquesta editorial: per què la Ilíada i no l’Odissea si són igualment genials? Doncs el meu parer és que no han pogut publicar els dos títols per motius quantitatius, però això no vol dir que la Ilíada sigui millor, sinó que l’Odissea l’acompanya, encara que sigui indirectament. Així doncs, i amb una mirada optimista, diem que l’obra descartada acompanya a l’obra escollida. És com el jugador d’un esport col·lectiu que s’espera a la banqueta fins que l’entrenador (que són els editors) el treu al camp bo i seguint una estratègia. Això mateix explica que hagin triat la Ilíada en comptes de l’Odissea, i no les dues alhora, la qual cosa ens hagués agradat però que entenem que sigui així. Hi ha un altre motiu per entendre que la Bernat Metge Universal no aposti per un catàleg ple de gom a gom de títols: el català és una llengua petita en comparació amb llengües que es poden permetre arriscar amb un gran nombre de llibres perquè el mercat de lectors d’aquella llengua és prou gran com per no perdre diners. Per tant, el que fa la Bernat Metge Universal és un treball de prudència per tal com tenim menys lectors que altres llengües; és així encara que volguéssim tenir tota la literatura en català o traduïda al català. El català s’ha de percebre com una llengua útil i seductora. Hem de convidar a parlar i llegir en català en totes les etapes de la vida. Fer entendre que no hi ha una confrontació amb el castellà, llengua que a més a més entenem i parlem tots els catalans, sinó que el català és la llengua pròpia del nostre territori i de la nostra cultura. I això no vol dir que no estimem les altres llengües. Les estimem totes però també volem protegir el català, i això passa també per l’alfabetització literària, i passa per la cultura popular i per l’alta cultura. Així com celebrem tradicions folklòriques, i cal que hi siguin, també hi ha de ser l’amor als fruits intel·lectuals que ens alimenten amb el plaer cultural. Hem de ser conscients que l’alta cultura expressada en llengua catalana és imprescindible per sobreviure lingüísticament i literàriament. El sistema educatiu ens prepara per accedir progressivament als clàssics de la literatura universal, perquè tots i totes puguem participar del treball realitzat per la Bernat Metge Universal. I a més del sistema educatiu la societat ha d’assumir aquest repte, incorporant parlants a la nostra llengua i nous lectors. Per aconseguir lectors i lectores necessitem gent alfabetitzada. És evident que l’idioma té tot el dret a defensar el terreny propi, i a promoure’l des de les bases fins les altures, i aquestes també ens interpel·len a tots els lectors de llibres en català. Com? Amb un Homer català, un Defoe català, un Dostoievski català, etc. És tot això que hem dit que fa la Bernat Metge Universal i ho fa de manera excel·lent. Escolliu el que lliurement vulgueu llegir tenint en compte el que hem dit.
