Amb John Connolly (Dublín, 1968) tinc un idil·li literari personal des de fa molts anys; des que vaig llegir la seva primera novel·la Tot el que mor (1999), dedicada al seu personatge més conegut, Charlie Parker. Però abans d’entrar a parlar de la novel·la de la qual us vull parlar, coneixerem algunes de les particularitats del currículum d’aquest escriptor irlandès.
Abans de convertir-se en novel·lista a temps complet, Connolly va treballar en activitats prou variades com ara periodista, cambrer, funcionari del govern local i dependent a la conegudíssima mundialment botiga Harrods. No obstant això, un cop obtinguda la seva llicenciatura en anglès pel Trinity College de Dublín, va passar cinc anys treballant com a freelance per a The Irish Times. Per a sort dels lectors que seguim la sèrie Charlie Parker, prou aviat es va cansar de la seva primera professió i va decidir passar-se a l’art d’escriure ficció. Tot i això, encara publica articles periòdicament, entre els quals destaquen entrevistes a altres escriptors consagrats. És així com el 1999 va veure la llum i a omplir estanteries de llibreries arreu del món la seva primera novel·la, que fou acollida molt favorablement pel públic i la crítica, ja que va ser nominada al Premi Bram Stoker a la millor primera novel·la, i va guanyar el Premi Shamus l’any 2000 com a millor primera novel·la de detectius privats. Si us interessa aprofundir més en la vida i l’obra de Connolly, visiteu el seu web.
En aquesta seva première, Connolly introduïa ja l’antiheroi Charlie Parker, un expolicia obsessionat a trobar l’assassí de la seva dona i la seva filla, i les seves tribulacions i indagacions en les quals està acompanyat de bons personatges com ara els inseparables Angel i Louis, que el protegeixen en els moments més oportuns. Avui les seves investigacions ja sumen la “friolera” de 20 llibres –tots publicats per Tusquets Editores– amb Parker com a protagonista (aquí podreu llegir les ressenyes d’alguns dels llibres de la sèrie).
Charlie Parker és un prototip de detectiu privat molt interessant i amb el que gaudireu molt si sou amants del gènere. Els elements que conformen la seva trajectòria vital no són gaire encoratjadors: un pare policia amb un passat fosc i torbador que s’acaba suïcidant, una carrera al Departament de Policia de Nova York que fumeja fortor de malastrugança, la mort violenta de la seva dona i la filla (que centra la majoria dels seus llibres) i una sospita d’assassinat d’un proxeneta que no s’ha acabat de tancar per no perseguir un home que ja ha sofert prou. Parker no té res a perdre, perquè en bona part, vol morir.
A En lo más profundo del sur, que Connolly va acabar d’escriure a principis del 2020, l’autor fa un salt d’una desena d’anys enrere i ens transporta prop del Karagol, un fosc i fètid llac situat al més profund del sud, a Burdon County, una de les àrees més depauperades d’Arkansas on Parker recau durant la cerca de l’assassí de la seva família uns mesos enrere. Per tant, en certa manera, amb aquesta nova novel·la, Connolly ens duu als orígens més durs viscuts per l’expolicia novaiorquès mesos després dels assassinats que acaben amb la vida de la seva dona Susan i l’estimada filla Jennifer. Amb aquesta obra recuperem el Parker més portat per l’odi i temut pels seus adversaris, ja que li han pres tot allò que estimava sense que ell hi pogués fer res. Creu que no va saber protegir ni la seva dona ni la seva filla, i no va tenir la més mínima decència de morir amb elles. El seu és un dolor que el va corcant com un càncer i que està a punt d’aflorar. Quant a la trama, aquesta gira entorn el descobriment dels cadàvers de tres joves afroamericanes terriblement martiritzades que li serveixen per tornar a despertar la seva consciència i anhels de justícia. Quasi 25 anys després de la seva primera novel·la, és justament ara que Connolly ens mostra quan va néixer el Charlie Parker que tots acabaran admirant i tement: qui mira de cara el mal i no dubta a defensar les causes perdudes.
En aquest punt, comentar-vos un dels trets més interessants i que expliquen l’èxit de la sèrie. I és que Connolly barreja el thriller amb elements sobrenaturals amb algunes aparicions de persones mortes que segueixen (persegueixen) el protagonista, la qual cosa crea una lluita constant entre el bé i el mal, el món dels vius i el dels morts, que esdevenen màximes o deures en la vida d’aquest gran personatge. Perquè us en feu una petita idea, a L’àngel negre, cinquè llibre de la sèrie publicat el 2005, una jove desapareix dels carrers de Nova York. Els que se l’han emportat creuen que aquesta noia no és important, que ningú vindrà a buscar-la. S’equivoquen, perquè ella és “sang” per a l’assassí Louis, la mà dreta de l’investigador privat Charlie Parker, i Louis destrossarà qualsevol que s’interposi en els seus esforços per trobar-la. Però a mesura que avança la recerca violenta de Louis, Parker s’adona que la desaparició forma part d’un misteri més antic i sobrenatural vinculat a una església ornamentada d’ossos a l’Europa de l’Est; a la matança en un monestir francès el 1944, i a la recerca d’un guardó mític que ha estat buscat durant segles per homes malvats: l’Àngel Negre. No obstant això, l’Àngel Negre és més que un mite. És conscient. Somia. Està viu. I els homes no són els únics éssers que el busquen… Vet aquí, doncs, un exemple ben representatiu de les sinopsis dels llibres que conformen aquesta sèrie tan plaent com absorbent pels amants d’aquest tipus d’històries. Si us agraden, no deixeu de llegir Connolly i, en concret, la seva sèrie d’obres dedicades a Charlie Parker. Ja teniu, si voleu, l’última, titulada Tumbas sin nombre (2021).
En resum, Charlie Parker, personatge literari creat per l’escriptor irlandès John Connolly, s’embarca amb aquesta nova història en els foscos i perillosos orígens de la seva creuada personal plena de mort i depravació humana, mogut tan sols per l’odi contra l’assassí de la seva família que el porta al més profund del sud dels Estats Units, on regeix l’encara ben patent odi racial, el poder patriarcal la pobresa i la corrupció policial i de les grans corporacions. Mentrestant, les seves estimades Susan i Jennifer se li continuen apareixent tot dient: “Nosaltres seguirem aquí. Ens quedarem amb tu i jaurem al teu costat en la foscor”. I és que el seu record el persegueix i el turmenta, perquè Parker, marit i pare, encara no descobreix la identitat de qui les va escollir d’entre totes les persones del mon per torturar-les fins la mort…
