Prometedor debut al llargmetratge de Tea Lindeburg després de donar-se a conèixer a la plataforma Netflix com a creadora de la captivadora però irregular mini sèrie Equinox.

Basada en la novel·la de l’aclamada escriptora Marie Bregendahl i amb un guió a càrrec de la mateixa Lindeburg, As in heaven és un drama rural que ens situa a finals del segle XIX i ens explica com en qüestió d’hores la vida de la jove Lise, de només 14 anys, canviarà per complet.

Lindeburg no ha necessitat gaires floritures per narrar una història que transcendeix més enllà d’un simple retrat costumista de la vida rural. A través de la mirada innocent de Lise, interpretada per una magnífica i brillant Flora Ofelia Hofman Lindahl, veurem com tots els seus somnis i aspiracions es veuen truncats de la nit al dia causa del part de la seva mare, fet que l’obligarà a fer el pas cap a la maduresa més aviat del que es pensava. I tot plegat en benefici d’una societat matriarcal en una època en què el pes de la religió jugava un paper fonamental i esclafava qualsevol ciència o certesa que s’atrevís a imposar-se per sobre de qualsevol voluntat divina. D’aquesta manera, just a l’inici, podem veure a la protagonista a través del seu propi somni, en el qual ella mateixa està caminant cap a una tempesta de núvols rojos quan de sobte comencen a caure gotes de sang sobre el seu rostre. Aquestes visions apocalíptiques marcaran un punt d’inflexió en Lise, que qüestionarà la seva fe i es preguntarà si aquest mal auguri és conseqüència de les seves accions.

Però segurament és l’apartat visual la part que més m’ha agradat del treball de la directora, i concretament en la seva fotografia a càrrec de Marcel Zyskind, el qual dona a tot el conjunt visual d’un lirisme poètic que combina a la perfecció amb la part més obscura de la pel·lícula. I és que quan arriba la nit, tot adquireix una altra tonalitat, tot esdevé lúgubre i tan sols el petit bri de llum d’algunes espelmes il·lumina les estànces d’una casa que es convertirà, per moments, en un lloc tenebrós on els crits de dolor d’una mare ressonaran per totes les parets.

Tea Lindeburg ho concentra tot en un temps i un espai determinat. Tot comença quan surt el sol i acaba l’endemà al matí, i tot passa en aquesta casa en la qual conviuen tots els membres d’una extensa família. Aquest fet es contraposa directament amb els somnis de Lise. Ella és un esperit lliure i alegre que somia volar més enllà dels camps de blat familiars i trencar, en part, amb una tradició enquistada en el temps.

No hi ha dubte del talent de la directora, a qui només li calen 86 minuts per obsequiar-nos amb un treball que fusiona a la perfecció la seva part més bonica i delicada amb el seu altre vessant realista, pertorbadora i dolorosa. Esperarem amb candeletes què ens obsequia el futur cinematogràfic de Tea Lindeburg.