Sir Michael Caine és una icona de la interpretació cinematogràfica. Durant més de 60 anys, ha guanyat tots els premis possibles i ha participat en més de 120 pel·lícules, incloses Zulu (1964), Alfie (1966), Get Carter (1971), Sleuth (1972), The Man who would be Kind (1975), The Hand (1981), Dirty Rotten Scoundrels (1988) o The Cider House Rules (1999); i ha treballat amb directors com Brian DePalma, Vittorio de Sica, Stanley Donen, Paolo Sorrentino, John Huston, Christopher Nolan i Woody Allen. És per aquest motiu que Michael Caine està especialment qualificat per oferir la seva visió en matèria d’interpretació. En el seu didàctic i entretingut llibre Actuar para el cine de Plot Ediciones, extret d’una masterclass gravada per la BBC al 1987, ens ofereix infinitat de consells sobre com ha d’interpretar un actor/actriu del setè art. No parpellejar mentre dius la teva frase, com arribar a la marca, com actuar en un primer pla, com mantenir la continuïtat emocional, com relacionar-se amb els tècnics, com deixar-se guiar pel director o com no perdre el temps mentre es roda. Una gran quantitat de recomanacions plenes de pragmatisme i sapiència d’un autèntic veterà de la interpretació:

1.

“Per a transformar-se en un personatge, ha de robar. Robi tot el que vegi. Pot fins i tot robar de les caracteritzacions d’altres actors; però si ho fa, robi només dels millors.”

2.

“Comportar-se de manera realista i veraç davant de la càmera és un ofici rigorós, que requereix una ferma disciplina i aplicació. L’actuació cinematogràfica mai ha estat fàcil, però en les últimes dècades aquest ofici s’ha tornat més exigent (…) Actuar per a la pantalla avui dia és en major mesura una qüestió de ser que d’interpretar.”

3.

“Bàsicament, la paraula del director és llei. (…) En qualsevol cas, no esperi mai cap lloança. Si un director està satisfet amb el seu treball, passarà al següent pla; si no, no ho farà. Aquest és l’únic senyal que rebrà.”

4.

“Vostè és el seu primer i millor públic, molt abans que ningú. No sigui un públic fàcil. Exigeixi sempre més.”

5.

“Un actor té molt temps mort durant el rodatge d’una pel·lícula. (…) Jo faig la vida social suficient per a no ofendre a ningú, però passo deliberadament molt temps en el camerino. Utilitzo el temps per a repassar les frases.”

6.

“Té vostè que ser capaç de fer una tasca física de la mateixa manera una vegada i una altra amb absoluta perfecció. D’una altra manera, el pla màster (general), el pla mitjà i el primer pla no guardaran el raccord, caldrà tornar a rodar escenes i vostè els estarà costant als productors temps i diners.”

7.

“Com més aviat millor estableixi una relació amistosa amb els tècnics, abans es prendran la molèstia d’ajudar-lo. Ningú menysprea la inexperiència, només la inexperiència vanitosa.”

8.

“No usi els assajos per a donar-ho tot com a actor.”

9.

“Actuar no és una competició: cal fer-ho tot pel bé de la pel·lícula o en cas contrari tothom perd.”

10.

“La ment ha de treballar encara més en un primer pla que en els altres plans, perquè en el primer pla la interpretació està tota en els ulls: no pot utilitzar la resta del cos per a expressar-se.”

11.

“Jo no parpellejo. Si parpelleja, fa que el seu personatge sembli feble. (…) Recordi, al cinema aquest ull pot tenir dos metres i mig d’ample.”

12.

“És important preguntar abans de començar quina classe de pla estan muntant. Pregunti per a calibrar l’escala de la seva actuació. (…) En el pla màster (o pla general) pot vostè permetre’s els grans desplegaments físics; en el pla mitjà, redueixi a la meitat les dimensions de l’actuació; i en el pla curt, torni a reduir-les a la meitat.”

13.

“A més de ser conscient de la continuïtat visual, l’actor de cinema veritablement professional ha de ser conscient de la continuïtat emocional. (…) El treball de l’actor és recordar la naturalesa emocional amb tot detall. Això exigeix una concentració enorme.”

14.

“L’actuació cinematogràfica és una delicada combinació d’acurada preparació i espontaneïtat. (…) Aquest és el millor consell que puc donar-li a qui vulgui actuar al cinema. Escolti i reaccioni. Si està pensant les seves frases, no està escoltant.”

15.

“Els guions de cinema no són les Sagrades Escriptures. (…) la improvisació pot donar excel·lents resultats si l’ambient és relaxat i està en sintonia amb el seu personatge.”

 

 

Portada

AnteriorAquest divendres 9 de desembre als cinemes…
SegüentCrítica de “The Menu”, de Mark Mylod
Avatar photo
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.