Abans de començar aquesta crònica m’agradaria aclarir un parell de conceptes. “Manga” és el nom que es dóna al còmic d’origen japonès. Per altra banda, quan un manga s’adapta a dibuixos animats s’anomena “anime”. Gairebé tots els manga amb èxit tenen la seva versió anime i aquestes són les que van arribar primer a les pantalles occident. Si haguéssim de fer cas al nom de la fira, podríem pensar que l’objectiu principal és la compravenda de còmics. Potser en els seus inicis, allà a l’Hospitalet, era així, però actualment hem arribat a un punt en què el Saló del Manga és una barreja entre cultura japonesa en general, còmics, videojocs, sèries, pel·lícules, moda i molt, molt marxandatge.

Ara que ja sabeu una mica a què ens enfrontem, començo la crònica del dia. Aprofitant que aquest any tinc pont, he pogut evitar les terribles aglomeracions del cap de setmana. De fet, el millor consell que us puc donar és que no intenteu reproduir aquesta aventura en dissabte. Esteu avisats.

Com que no hi ha gens de trànsit a Barcelona, arribo tranquil·lament a Plaça Espanya una estona abans d’obrir. Sortint de la parada de metro, de seguida m’adono que he arribat al lloc correcte. Persones de totes les edats vestits com personatges de ficció (amb més o menys encert) són la primera impressió que rep qualsevol visitant al Saló del Manga. Aquesta pràctica s’anomena fer “cosplay” (per no ofendre a ningú, és millor que no utilitzeu la paraula “disfressar-se”). Immediatament, localitzo l’entrada de premsa i mato l’estona endevinant qui és qui.

A les nou en punt, s’obren les portes i puc veure una estampa inèdita del saló: al pavelló on he anat a parar no hi ha gairebé ningú encara i, per tant, les parades són totes meves. Sento una barreja d’eufòria i temor irracional (on és tothom?). De seguida, però, s’omple la fira de visitants i, abans que es col·lapsi tot, em dirigeixo al pavelló de les llibreries. Faig un parell d’encàrrecs i busco una nova presa. No vinc amb cap idea concreta; només vull alguna cosa diferent i, si us plau, que no passi dels 5 volums (ja no tinc forces suficients per embarcar-me en una nova sèrie quilomètrica). Al final, localitzo allò que estava buscant i em sorprenc a mi mateixa comprant un manga de tipus humorístic, una paròdia: Tragones y mazmorras, una barreja entre fantasia medieval i habilitats culinàries. I per què no?, em dic a mi mateixa.

Abans d’anar a la primera xerrada, em submergeixo entre les parades de marxandatge i fricades vàries. Aquí pots comprar tot el que et puguis arribar a imaginar: samarretes, coixins, figuretes de totes mides, moneders, joieria, barrets, peluixos, clauers, mitges, tasses, pòsters, altres accessoris i un pilot de monades que saps que no necessites però fan tant de goig que t’ho quedaries tot. També hi ha parades de llibres, de roba, de quimonos, de videojocs i de perruques (sí, sí, perruques de tots colors). Estands d’escoles de dibuix, d’il·lustradors i autors amateurs que publiquen les seves pròpies revistes de còmics anomenades fanzins. Podria passar hores i hores donant voltes per aquí, però tinc ganes d’anar a la xerrada sobre viatjar al Japó i acabo marxant corrents.

La xerrada és molt interessant i aprofito per descansar les cames mentre observo un pilot d’indrets que m’agradaria visitar. Aprofitant que encara tinc gairebé 40 minuts fins a la següent cita, vaig a buscar un Bubble Tea (una espècie de te o suc de fruita amb boles de gelatina a dins) que se’m posa de meravella. També aprofito per fer el tafaner pel pavelló dels videojocs i a la Zona fan amb estands de Star Wars, Star Trek, jocs japonesos i un espai de softcombat. Un altre cop he d’arribar corrents a la següent xerrada sobre Manga, anime i videojocs.

Arriba el moment d’enfrontar-me a les cues de dinar. Em decanto per les parades de menjar típic japonès, no sóc innovadora i opto pel ramen instantani. Tinc una estima especial a aquests pots de fideus prefabricats. Abans de conèixer cap restaurant japonès eren l’única forma que tenia anualment de tastar la gastronomia nipona (tot i ser instantanis, no es poden comparar amb els que trobem ara pels supermercats). Doncs res, toca acabar d’explorar la resta de pavellons fins que comenci el concurs de cosplay.

Al Saló del Manga es fan diversos concursos de cosplay que serveixen com a eliminatòries oficials per presentar-se a diferents campionats. El de divendres és l’European Cosplay Gathering, els guanyadors tindran l’oportunitat de representar Espanya en el concurs europeu que tindrà lloc a París. Per ser un bon cosplayer, no n’hi ha prou amb cuidar la roba i els accessoris, sinó que és imprescindible posar-se en la pell del personatge i realitzar una bona coreografia.

Arriba l’hora de tornar cap a Manresa. Deixo enrere el saló, encara ple de gent, per anar a buscar el bus. Estic de sort i no m’he d’esperar gens i abans de sortir de Barcelona ja estic dormint i ben just em va de despertar-me a temps.

Deixa una resposta: