Feia molt de temps que corria darrere d’una edició de Blackie Books, perquè són tan bonics els seus llibres… Tapes dures, portades precioses, una lletra perfecta, marges ideals, un paper d’una qualitat suprema; en definitiva tenen tot allò que els amants dels llibres volem: un llibre fet amb cara i ulls i amb dedicació i amor. Vaig mirar el catàleg del seu web i no sabia per on començar, perquè si les edicions són maques el contingut és d’un altre món. Finalment, em vaig decidir per un parell d’històries colpidores, i No sabes lo que me cuesta escribir esto n’és la primera.
Sinopsi
L’Olivia treballa a TV3, darrere de les càmeres, té marit i dos fills. És una dona normal de quaranta i pocs, però un dia a la feina tot se’n va en orris. Fent un cafè amb les seves companyes va tenir un atac epilèptic a patir del qual li van trobar una malformació arteriovenosa al cervell (és una mica difícil d’explicar). Després de visitar metges i més metges decideix tractar-se, però un dia la cosa no surt bé i té una hemorràgia que inunda l’àrea esquerra del seu cervell. A punt de perdre la vida, l’Olivia desperta, però té una afàsia a l’àrea de Broca, una de les àrees que es cuida del llenguatge, i mig cos paralitzat. En un llarg procés de recuperació, la nostra protagonista haurà de recuperar la mobilitat i haurà de tornar a aprendre a llegir i escriure.
Així doncs, al llarg del llibre, l’autora i protagonista ens explica com era tot abans de l’afàsia, com va ser el tractament de la malaltia i com va ser la posterior recuperació i tots els entrebancs pels que va passar.
L’estil
Molts pensareu que és un “dramón” de llibre, i jo mateixa vaig pensar que em faria un fart de plorar, però per a la meva sorpresa és un llibre amb molt d’humor en què deixes anar molt poques llàgrimes. De fet, els cops que he plorat ha estat per pura empatia amb ella, perquè tots hem passat per moments en què no ens hem sentit compresos pels que estan al nostre voltant, especialment quan hem passat per una malaltia o un procés de canvi. M’he sentit molt identificada amb moltes de les seves paraules i amb moltes sensacions que transmet.
De nou, a priori pot semblar que la protagonista fa pena o llàstima, però en realitat no me n’ha fet gens. Bé, evidentment ningú s’alegra del mal o el dolor aliè (n’hi ha que sí, però no és el cas) i encara menys d’una malaltia, però trobo que més enllà de despertar compassió l’Olivia desperta energia, esperit de lluita i superació. Si més no, a mi m’ha fotut un xut d’energia positiva molt gran.
Per altra banda, és un llibre molt ràpid de llegir perquè està dividit en petits apartats (no sé si dir-ne capítols), que de vegades no duren ni mitja pàgina i, de fet, això ha estat el que m’ha portat a llegir-lo en només 2 dies (i mira que tinc feina i poc temps per llegir!).
Un altre aspecte que m’ha atrapat és l’estil senzill i clar que utilitza. En alguns moments es parla de conceptes mèdics que no estan a l’abast de tothom, però que passen a ser explicats amb una senzillesa i unes comparacions que donen un punt graciós i de fàcil comprensió com poques vegades he vist abans.
Llegiu-lo!
El lenguaje te puede oprimir o liberar.
Enamorada de la vida aunque a veces duela.
Hay que vivir. Hay que hacer lo que quieres hacer. No dejarlo para mañana.
La literatura es el único regalo que no pierde valor. Al contrario, siempre lo gana.
