És innegable que la pel·lícula Los Goonies va ser un fenomen en el seu moment i que avui dia ha esdevingut una pel·lícula de culte juntament amb Regreso al futuro, Gremlins, La histroria interminable o Willow, films que van marcar una època o, si més no, tota una generació de joves nascuts entre els 80 i els 90. Tant és així, que els que vam passar la nostra infantesa pels volts d’aquella època la recordem amb molta nostàlgia i un gran afecte.

No sabria dir què té, i alguns pensaran que no és tan bona, però jo crec que Los Goonies ha traspassat la barrera del temps perquè de petits tots hem volgut viure una gran aventura amb la nostra colla d’amics, una fantasia que acompanya tots els infants siguin de l’època que siguin. Si a l’aventura a més hi ha pirates, uns malvats que ens persegueixen, un ésser peculiar i una gran victòria final, millor que millor.

Així doncs, com que sóc una nostàlgica i com que sento un gran afecte per aquesta pel·lícula, la qual m’ha acompanyat al llarg de tota la meva vida, no podia perdre’m la lectura de la novel·la que ha editat recentment l’editorial Duomo.

Sinopsi

La història que narra la novel·la és la mateixa que trobem a la pel·lícula, segur que la coneixeu, però us refrescaré la memòria. Els Goonies –Mikey, Brand, Gordi, Bocazas, Data, Andy i Stef– son un grup d’amics que viuen en un petit barri d’un poble de la costa dels Estats Units. Tant ells com els seus pares viuen molt preocupats perquè un grup de ciutadans rics del poble pretén desallotjar-los de casa seva per fer-hi un camp de golf, però com que son gent treballadora no disposen de prou diners per fer-los front. Una tarda a casa d’en Mikey remenen per les golfes entre objectes que pertanyen al museu local, on treballa el pare del noi, i troben un mapa que revela la ubicació d’un famós tresor de Willy el Tuerto que mai ningú ha aconseguit trobar. Així doncs, decideixen anar a buscar el tresor per pal·liar la situació econòmica dels seus pares i poder continuar vivint al barri. La recerca del famós tresor els portarà a viure una gran aventura subterrània en què a més de sortejar les trampes de Willu el Tuerto, hauran d’enfrontar-se al clan Fratelli, una família d’atracadors que fuig de la policia i que també vol fer-se amb el botí.

 

Al meu parer…

La novel·la està narrada en primera persona per en Mikey i ve a ser com una mena de diari o narració de com van succeir els fets. El punt de vista és molt encertat perquè la veu narrativa és la d’un nen d’11 anys, de manera que s’usen expressions pròpies d’aquesta edat. Això és un punt a favor de la novel·la, ja que la podem llegir els nostàlgics però també nens d’aquesta mateixa edat.

Per altra banda, malgrat que venim d’una pel·lícula, cada detall està molt ben narrat. Així doncs, qualsevol que no hagi vist la pel·lícula (tot i que em sembla força estrany) podrà imaginar sense problemes com són els personatges, els escenaris, etc.

Confesso que he gaudit molt de la lectura i m’ha emocionat molt. Crec que per unes estonetes he tornat a tenir 11 anys, he tornat a creure en tresors, vaixells pirata i aventures amb els meus amics.

Agradarà a…

Als nostàlgics, als frikis i a qualsevol que li agradin Los Goonies. Tot i així, no és només un llibre per a adults, sinó que pot agradar molt a nens d’entre 9 i 11 anys.

No agradarà a…

Evidentment no agradarà a aquells que siguin crítics amb Los Goonies i pensin que no és una bona pel·lícula, ja que el llibre no narra res que no es reveli en el film.

Deixa una resposta: