Si no coneixeu en Xavier Zambrano, us perdono, perquè tot i estar molt bé, aquesta és la seva primera novel·la i esperem que no l’última. El que potser no us perdonaré és que no conegueu l’editorial. Aquestes portades vermelles i grogues tan característiques i que segur que heu vist més d’una vegada, no tenen pèrdua, ja que només poden petànyer a l’editorial Llibres del Delicte.

Sinopsi

En Marc Olier és un detectiu de curt recorregut que dorm al seu despatx i que entre Luckys i gots de Jack Daniel’s resol petits casos que li permeten sobreviure. Un bon dia, un client li fa un encàrrec d’allò més senzill: entregar un sobre. En intentar-ho, les coses no sortiran com ell espera i hi implicarà, sense voler, el seu germà bessó, el qual no en sortirà gaire ben parat. El gir que desencadena la impossibilitat d’entregar el sobre, portaran en Marc a la recerca d’una noia de bona casa que s’ha tirat a la mala vida. Algú la busca per un motiu que ell desconeix, però la vida del seu germà el portaran a buscar-la més enllà de Barcelona per salvar-li la vida. El lector es veurà immers en una aventura clàssica al més pur estil hard-boiled ambientada en una Barcelona post Olímpica que amaga molts secrets.

Al meu parer…

El primer paràgraf el delata, i és que el vocabulari que en Xavier fa servir en les escasses primeres pàgines fan veure el seu gust per les lletres i el seu ampli i bast domini de la llengua a nivell professional, ja que es dedica també a la traducció. Aquesta característica es mantindrà al llarg de la novel·la i s’anirà adaptant a les diferents situacions lingüístiques en les que es trobarà el protagonista. L’autor doncs, ens mostrarà una ciutat de contrastos a nivell social a través de l’argot dels seus personatges. Ara que he llegit la novel·la, em pregunto si un detectiu com en Marc Olier parlaria d’aquesta manera, però si us sóc sincera, haig de reconèixer que no se’m fa estrany i em sembla ben bé natural. Tot i així comprenc aquells que m’han dit que han hagut de tenir el diccionari a mà en més d’una ocasió i també a aquells que troben que no és versemblant. Tot i així, li agraeixo encaridament que hagi treballat tant aquesta part, ja que per a mi allò que s’explica i com s’explica són aspectes pràcticament igual d’importants.

Però els contrastos no només es fan palesos en el registre lingüístic que utilitzen els personatges en comunicar-se, sinó que també venen donats per l’espai en què Zambrano situa l’acció, ja que ens mostra una Barcelona a voltes opulenta i a voltes llardosa. Així doncs, passem del Putxet, l’Avinguda del Tibidabo i l’ambient dels marquesos i les famílies més benestants als carrers més sòrdids del Born i els ambients nocturns on el vici és una forma de vida.

El fet que en la trama hi hagi implicat el germà del protagonista fa que la novel·la adquireixi la versemblança i naturalitat; i és que davant de la situació que es troba l’Olier, crec que pràcticament tots nosaltres sortiríem corrent tan lluny com ens permetessin les cames. Està clar que els detectius de la seva talla no es dediquen a resoldre aquest tipus de casos. Segurament es limiten a esbrinar si la parella d’un client té un amant, si un client ha comès frau a l’asseguradora… i aquest tipus de situacions menors.

A banda d’un llenguatge impecable i versemblança, l’autor dota la seva obra d’un tint clàssic que construeix principalment al voltant del personatge arquetípic d’en Marc, ja que és el típic detectiu amargat de la vida i solitari amb tendència a beure i fumar més del compte. És l’antiheroi de manual que tant ens agrada i amb qui tant empatitzem per la seva dissort. Petits referents literaris i cinematogràfics d’allò més clàssics acaben de vestir l’ambient d’aquesta novel·la.

Agradarà a…

Als amants de la novel·la negra més clàssica.

No agradarà a…

Als que no us agradi el gènere negre. Per altra banda si us agrada la novel·la negra amb molta acció, us diria que és més aviat una novel·la d’observació.

Deixa una resposta: