Vaig arribar a Ca la Wenling de causalitat. Al llarg del desconfinament, a cavall d’activitats culturals presencials i d’altres de digitals, la llibreria Foster&Wallace de Vic va organitzar una presentació de llibre amb la presència de la Gemma Ruiz Palà. La vaig veure a través d’instagram, a casa, amb tota la distància, però la Gemma em va acostar el llibre de tal manera que no vaig poder resistir la temptació de demanar-li a en Toni, el llibreter, que me’n guardés un.
La Wenling va arribar fa deu anys des de Zhejiang, una província de la Xina, i és la propietària d’una perruqueria situada al barri de Gràcia de Barcelona. La narradora és una clienta que va a fer-se les ungles cada setmana. Amb el seu relat, ens explica tot el que veu mentre espera que l’atenguin i mentre la mestressa li posa les mans o els peus a to. El que comença com una relació entre professional i client s’acabarà convertint en una estreta amistat catalano-xinesa. Pel camí veurem diferents realitats, sobretot femenines, i revisarem no només el nostre arrelat racisme, sinó també les dificultats que han d’afrontar els immigrants en un país en què tot els és aliè.
Sens dubte, el millor de la novel·la són els personatges i la seva psicologia, perquè hi ha una evolució i una transformació al llarg de tota la narració. Poc a poc, la relació entre els personatges es fa més estreta. De mica en mica, la nostra protagonista i família de la Wenling (la pròpia Wenling, el Yang, el Haitao i la Haijun) s’aniran acostant fins a generar un vincle afectiu d’allò més especial.
El llenguatge també és una part essencial d’aquesta novel·la. Malgrat que la Wenling parla un castellà un punt rudimentari molt ben plasmat per l’autora, amb la nostra narradora s’entenen d’allò més bé. La seva manera de comunicar-se va més enllà de les paraules i es basa en el llenguatge no verbal i les mirades, la qual cosa porta al lector a reflexionar sobre la necessitat de superar les barreres idiomàtiques en pro d’un llenguatge més intuïtiu, més humà, primitiu, empàtic.
A més de ser una lectura amena, divertida i sensible, podem dir que és molt actual, ja que ens convida a reflexionar sobre el nostre propi racisme, especialment aquell més arrelat, més profund i, sovint, el més imperceptible. Després del rebuig que molts països, inclòs el nostre, envers la comunitat xinesa a causa de la pandèmia de COVID-19 originada a la Xina, potser hauria de ser una lectura obligatòria.
I per si això fos poc, l’obra també destil·la un fort feminisme. Totes les dones que hi apareixen són molt diferents entre elles, però de les seves experiències podem veure que totes estan sotmeses a una societat masclista en la qual s’han d’obrir pas. La Wenling és una dona dedicada al seu negoci i la seva família amb poc temps per a ella mateixa. Les àvies que hi apareixen es dediquen en cos i ànima a pujar els nets. I així totes, siguin d’on siguin i parlin la llengua que parlin. Perquè hi ha coses que no entenen de fronteres.
Tot plegat avança a bon ritme, amb pas decidit i amb un llenguatge ric i exquisit que farà les delícies dels amants de la llengua i que posa la cirereta al cim d’un pastís d’allò més saborós.
Agradarà a…
A qui vulgui qüestionar-se el seu propi racisme.
No agradarà a…
A qui cregui que no és racista i a qui aquestes històries més intimistes no li diguin res.
foto portada: freepik
