Normalment quan ens proposen veure una sèrie o pel·lícula espanyola la nostra reacció és “pfff… passo”. És com el cine francès, que ens sol provocar la mateixa reacció de mandra. Nosaltres hem sigut uns temeraris i hem decidit que volíem experimentar i fer la crítica d’una sèrie espanyola.
VIS a VIS és una producció d’Antena 3 que consisteix en dues temporades emeses els anys 2015 i 2016 amb considerable èxit de públic. De totes maneres, el fet de no haver tingut més continuïtat es deu bàsicament al pronunciat descens d’audiència patit a la segona temporada que féu que s’acabés la sèrie malgrat reunir dos milions d’espectadors als capítols finals i un 14% de quota de pantalla, xifres gens menyspreables.
En aquesta sèrie de noies presidiàries se’ns tracta la història de Macarena Ferreiro (interpretada per Maggie Civantos), una jove innocent, una mica pàmfila, que creu en la bondat de tothom i es deixa enganyar pel seu jefe-amant fent un desfalc a l’empresa de 2 milions d’euros. Tot per amor. I és clar, a l’hora de la veritat, el jefe-amant fa allò de “si te he visto no me acuerdo” i la pobre acaba a la presó amb una condemna de 7 anys.
La sensació d’angoixa que pateix la Macarena es transmet a cada capítol, on constantment dius “però per què te’n fies?” o “no siguis tonta!” en veure que escena rere escena les situacions que viu la Maca dins la presó van de mal en pitjor. Si ja és prou difícil ser empresonat sabent que ets innocent i que has estat condemnada de manera injusta, la Maca haurà d’aprendre a conviure amb les altres residents sense saber de qui es pots fiar i de qui no, deixant de ser de mica en mica aquella innocent mosqueta morta que va entrar a la garjola.
Tot se li complica quan descobreix on està amagat un botí de 9 milions d’euros que va amagar al bosc una altra resident abans de ser tancada a la presó, botí que tota la presó busca i que, per tant, li portarà molts problemes tant a ella com a la seva família a fora. I és que dins de la presó de Cruz del Sur hi ha la “reina mora”, la Zulema Zahir (interpretada per Najwa Nimri), personatge que té un gran poder sobre les residents i els propis funcionaris a qui té dominats i extorsionats completament. Zulema és la reina de la presó i gasta una mala bava enorme vers les qui li posen problemes. És un personatge de característiques psicòpates i narcisistes, possiblement el més ben elaborat i interpretat de la sèrie.
Així doncs, ja tenim a la Macarena envoltada de noies agressives i sense gaires miraments que li aniran posant la vida difícil a dins el centre penitenciari, molt sovint per la pròpia ingenuïtat de la protagonista i no tant per les males intencions de les altres.
La sèrie està bé en els primers capítols, concretament fins a l’episodi 8. A partir d’aleshores fa un canvi sobtat buscant una espectacularitat que no aconsegueixen en cap moment, intentant ser més d’estil Hollywood, inclús copiant trames de pel·lícules americanes sobre presons com la magnífica Cadena Perpètua. Els últims tres capítols de la primera temporada de Vis a Vis es poden qualificar del que sovint en diem una “anada d’olla”. El canvi és brusc, maldestre i cap a pitjor. Fets totalment inversemblants i impossibles fan que la sèrie perdi tota la credibilitat que s’havia guanyat en bona part de la temporada. Si des de l’inici anàvem pensant que la sèrie no estava gens malament, arribats al final de la temporada només podem dir que l’espatllen totalment i que ens ha fet passar les ganes de veure la segona temporada.
