La 2ª edició del Vilassar de noir va comptar amb més d’una dotzena de convidats relacionats amb la literatura i el cinema negre. Tot i la seva joventut, mica en mica aquest festival es va consolidant dins els festivals de gènere amb una proposta amena, variada i sobretot molt i molt noir.

Pel que fa a l’apartat cinematogràfic d’enguany, hem pogut gaudir de quatre curtmetratges i la pel·lícula Matar a Dios, que va guanyar el premi del públic al passat Festival de Sitges. Cal destacar l’altíssim nivell de les propostes presentades per l’organització, i val a dir, que totes elles tenen segell català.

El primer curt del que vam poder gaudir va ser Fugit, una proposta de la jove directora Marta Bayarri, produïda per Oriol Ruiz i protagonitzada per Nil Cardoner (Polseres vermelles, Infidels) i el mateix Oriol Ruiz. El curt ens explica la història d’en Carles i el seu fill, que a causa d’un fet inesperat, veuran com les seves vides canvien dràsticament. Sempre he pensat, salvant les distancies, que realitzar un curtmetratge és una empresa complexa, ja que amb pocs minuts has de poder explicar una idea, i al mateix temps, has d’oferir un final potent i enginyós per dotar de força la proposta. Marta Bayarri ha creat un curt que no dóna treva en cap moment i que t’etziba un cop de puny només començar per tal de rematar-te sense pietat al final. El treball és impecable i amb quinze minuts ens mostra la història d’un trencament o de com una acció pot transformar les persones fins al punt de portar-les al límit. Fugit ja porta un bon bagatge per diferents festivals de curtmetratges i aquest any és una de les preseleccionades pel premi Goya a millor curt.

La segona proposta de la nit tampoc es quedaria curta. Anatema, de Geni Lozano i amb producció de El dedo en el ojo i Bande à part, és una història seca, ràpida i impecable, però amb un rerefons carregat de matisos i doble moral. El treball està protagonitzat per Francesc Orella (Merlí), Fina Rius i Desirée Cascales, i de ben segur us deixarà clavats a la butaca.

Els dos últims curtmetratges de la sessió de dissabte ens van permetre respirar una mica i riure de valent, però mai sense oblidar la temàtica del festival. Amb Humans, Toni Pinel i Cris Gambin van posar la nota d’humor negre a la nit. Aquest curt va estar presentat a la passada edició del festival Julius de Vic i va rebre una menció especial del jurat per la seva originalitat i, perquè no, la seva mala llet.

Amb Hoy me ha passado algo muy bestia finalitzàvem la nit. Un curt dirigit per Ivan Mulero i basat en l’obra de Daniel Estorach, El Torres i Julian Lopez. Protagonitzat per Octavi Pujades (Tres bodas de más, El pregon…) i Marta Blanc, narra la història d’un home que de cop i volta descobreix que té uns poders excepcionals. No podem evitar que ens vingui al cap la gran pel·lícula de M. Night Shyamalan, El protegido, ja que totes dues ens expliquen com neix i com es forja un superheroi que en aparença podria passar per un més de nosaltres.

Per tancar al festival, l’organització ens tenia preparat un plat fort: la pel·lícula Matar a Dios, de Caye Casas i Albert Pintó i guanyadora del gran premi del públic a la passada edició del festival de Sitges. El film narra la història d’una família que es prepara per celebrar el Cap d’any en una casa rural; de sobre un vagabund irromp a la casa i els explica que ell es Déu i que només dos d’ells seran salvats de l’apocalipsi un cop és faci de dia. El film està protagonitzat per Itziar Castro, Eduardo Antuña, Boris Ruiz, David Pareja i Emilio Gavira; i amb un humor irreverent i afilat, aquests personatges ens endinsen en una atmosfera gris, angoixant i delirant, mentre els espectadors ens debatem a parts iguals entre el riure i la intriga.

AnteriorEl impostor, Javier Cercas
SegüentVocabulari serièfil
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.