Vienen mal dades és el títol de la primera novel·la de la barcelonina Laura Gomara. Un llibre dur, molt dur, per la situació que narra i per la denúncia social que hi hem cregut veure darrere les frases.
L’autora ens trasllada a la Barcelona més fosca en temps de crisi. La Ruth Santana ho ha perdut tot: la casa, la hipoteca i fins i tot la dignitat. Però ella no es dona per vençuda. Amb dues feines i uns sous de misèria, llogarà una petita habitació que li permetrà tenir un sostre i anar pagant de mica en mica el deute que té amb el banc. Però un dia, se li plantejarà un dilema de la mà de l’Hugo Correa, altrament conegut com El Gallego. Aquest li oferirà la llibertat a canvi dels escrúpols: diners fàcils i ràpids a canvi de rebentar caixers dels bancs. La trama, però, no és tan simple com pot semblar, ja que tot es complica i s’enreda. Paral·lelament a l’acció principal es troba el cadàver d’una dona en una platja de Calàbria.
Gomara ens planteja una història on els policies no són ni els bons ni els herois, i on els lladres no són uns pàries marginats. El retrat de la Barcelona i la seva societat en plena època de crisi que ens ofereix està fet al detall: indigents que es veuen obligats a dormir en caixers com a refugi pel fred, la prostitució de les pensions, pisos turístics il·legals, precarietat laboral, violència de gènere, gestió del moviment okupa, corrupció política, són només alguns dels temes que es deixen fer notar entre les línies d’aquesta novel·la.
Es tracta d’una novel·la negra que a més, ens obliga a fer un exercici d’empatia cap al gran ventall de personatges i situacions personals i humanes que s’hi viuen i per tant, no només jugarem al joc del gat i la rata, sinó que ens endinsarem en els períodes foscos de les situacions personals dels habitants del nostre país.