L’any 1986 Tom Cruise tenia 24 anys i va deixar el món corprès amb Top Gun. En aquesta pel·lícula interpretava el paper de Maverick, un jove americà que es converteix en un prodigiós pilot d’avions de combat al mateix temps que té un idil·li romàntic amb la Charlotte Blackwood (Kelly McGillis), una instructora de l’acadèmia d’aviació. El 2022, el mateix Tom Cruise –ara amb 60 anys– torna a l’acadèmia d’aviació, en aquest cas com a professor. La comparativa entre les dues pel·lícules està servida. Joseph Kosinski, el director d’aquesta nova entrega, ha volgut retre un homenatge al Top Gun dels anys 80 en més d’una ocasió del nou metratge. És així doncs que l’escena del partit de voleibol a la platja és ara un partit de rugbi, però amb el mateix espectacle que molts ja s’han atrevit a titllar d’homoeròtica en què els músculs humitejats per la calor es prenen totes les mirades. També hi ha hagut lloc per la nostàlgia, evidentment, amb el retorn de Val Kilmer com a Iceman en una emotiva escena en què veiem com els dos pilots ja han deixat aquella rivalitat totalment oblidada. Una cosa que tampoc ha canviat gaire respecte a la pel·lícula de 86 ha estat el sexisme. Ens podríem refugiar en un “suspension of disbelief” per catalogar el sexisme de la primera entrega, però el de la segona no té perdó.  

A Top Gun (1986) hi havia una única dona, la Kelly McGillis actuant com a instructora. Podia semblar que tenia un rol important, amb poder i, sobretot, per sobre d’ell dins l’acadèmia, però, en realitat el seu rol a la pel·lícula no era més que ser l’amant del personatge de Tom Cruise. Relació que, sense entrar en detalls, no feia brillar l’actor per la seva responsabilitat afectiva. Recordem l’escena en què Charlotte (McGillis) estava enfadada amb en Maverick (Cruise) per algun motiu i ell, a cavall de la seva icònica moto, anava donant gas per no haver de sentir-la mentre el renyava. La resta de personatges, tots homes.

A Top Gun: Maverick (2022) hi trobem el doble de dones que a Top Gun. Dues (però amb una mica de trampa). Una és la cambrera del bar més pròxim a l’acadèmia i… Sorpresa! El seu rol a la pel·lícula és el mateix que tenia McGillis a Top Gun: ser l’amant de Tom Cruise. Jennifer Connelly és l’encarregada d’interpretar la Kelly Benjamin, la filla de l’almirall i personatge que a la primera entrega només sortia mencionat en una conversa molt breu entre en Maverick i en Goose. 

No sabem en quin moment es va prendre aquesta decisió, però a ningú li ha passat desapercebut el fet que McGillis no apareixes a la pel·lícula. Ara la pregunta és, per quin motiu? La majoria d’especulacions, fins i tot per la mateixa McGillis, sembla que apunten al seu físic i al procés d’envelliment. No sabem si és així, però sí que podem intuir que per poder repescar un argument romàntic amb un canvi d’actriu només han pogut trobar la petita referència de la primera part a la Penny Benjamis.

Pel que fa a la incorporació de la segona dona, l’equip d’aviadors es troba ara compost per 11 homes i… Una única dona. De fet, i com ja hem mencionat abans, aquí es fa una trampa molt lletja. Quan a Maverick li plantegen el seu equip de reclutes, a les imatges hi veiem dues dones, però només una tindrà diàleg. L’altra passa tan desapercebuda que la meitat de la sala de cinema no la va veure. En aquest cas parlaríem del principi de la barrufeta, el seu paper a la pel·lícula és “ser la noia”. No només això, també la pinten com la dèbil de l’equip. La que va a l’últim avió, la que s’accidenta i la que, a la primera escena de la pel·lícula, entra l’última al bar quan ja han desfilat tots els homes. 

A més d’aquestes dues (+1) dones, n’hi ha una quarta, la filla de la Penny, la qual només surt en dues escenes, sempre per parlar amb la seva mare sobre Maverick o per parlar amb Maverick sobre la relació que pretén tenir amb la seva mare amb frases tan típiques i tòpiques com “Sisplau, no li tornis a trencar el cor”. Per cert, la filla es diu Amelia i em va fer pensar si podia ser un homenatge a Amelia Earhart, però potser faig volar massa coloms. Així doncs, i fent recompte, hi trobem la dona amb interès romàntic per al protagonista, la dona que ha d’omplir la quota, la dona sense nom ni rostre per dissimular i la dona que exerceix el rol de la filla de l’interès romàntic i que actua com un alertant. Passaria Top Gun: Maverick el test de Bechdel? Vegem-ho. El test de Bechdel són un conjunt de normes ideades per Alison Bechdel (il·lustradora de còmics) com a premissa per determinar si un producte cultural és sexista. Així doncs, aquests són els criteris principals i les respostes aplicades a la nova pel·lícula d’aviació:

  1. A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins amb nom. SÍ (Kelly i Phoenix com a principals, Amelia com a secundària)
  2. Aquests personatges han de parlar l’una amb l’altra en algun moment. SÍ (Kelly i la seva filla Amelia)
  3. La seva conversa ha de tractar sobre alguna cosa que no sigui un home. Aquesta regla no està restringida a les relacions romàntiques, sinó a qualsevol conversa que impliqui un home (p. ex., dues germanes parlen sobre el seu pare). Una variant del test exigeix que, a més a més, ambdues dones siguin personatges amb nom. NO (Les dues úniques dones que parlen entre elles són la Kelly i la seva filla i les converses sempre giren entorn del protagonista)

Segurament, però, Hollywood no ha percebut tot això i estan satisfets amb la seva millora pel que fa a perspectiva de gènere, el cert és que la flexió de gènere és una constant a la pel·lícula! Quan vam sortir de cine, no vam poder evitar fer-nos la pregunta de quants enginyers aeronautes devien caldre que conformar el film i quants assessors de perspectiva de gènere hi havia. 

L’anàlisi que hem fet nosaltres, a més, és del tot superficial, perquè si entrem a analitzar amb profunditat algunes línies de diàleg ens adonarem que podem rascar tant com vulguem que de merda n’anirà sortint.

Jordi Pina i Irene Solanich