Si us soc sincera, no donava ni un duro per aquest llibre. Vaig pensar que no era per mi, que aquell tipus de llibre no em podia agradar, però ja sabeu com soc… em pot la curiositat, de manera que li vaig donar una oportunitat. Doncs amb la ximpleria, he anat donant voltes a unes quantes idees que he tret del llibre i avui, un mes després de la lectura, encara dono voltes a algunes altres.

La Xènia, primer de tot, ens parla una mica d’ella mateixa i de la seva filosofia. Després ens proposa fer un text inicial per avaluar quin és el nostre nivell de Go-Happy-Go-Lucky. Em va sortir un nivell moderat i és veritat que moltes vegades, darrere l’excusa “realista” no em permeto somiar i poso sostre a molts aspectes de la meva vida. Després d’això, ens explica què és per a ella la idea de tenir sort, que no és res més que una qüestió d’actitud. Les persones felices també passen per mals moments i viuen situacions desagradables, però elles decideixen veure-ho com una oportunitat i no com una putada de l’univers. Si et fan fora de la feina, et pots enfonsar, pots pensar que és culpa teva, que no ets bo per a aquella feina… o bé pots prendre’t un temps per estudiar alguna cosa, buscar una feina nova, canviar de sector… potser guanyes més que no pas perds.

Però no és tan fàcil, oi? La Xènia ho sap, i per això ens posa exemples de persones d’èxit i com l’han aconseguit. De vegades només es tracta de seguir provant, d’altres de mantenir la il·lusió o de viure sempre en el dia 1. Però només això. Per atraure la bona sort i la felicitat, cal connectar amb allò que ens fa estar bé, feliços, cal que ens valorem i que ens estimem, perquè quan estem bé amb nosaltres veiem el món amb uns altres ulls.

Fins aquí bé, oi? Però, i allò que es troba fora de nosaltres? L’autora sap prou bé que tots tenim un entorn i, de vegades, no és el millor. Ella ens recomana allunyar-nos del pessimisme i d’aquelles persones, ambients i actituds que ens puguin allunyar del nostre objectiu o de la persona que volem ser. Ho podem aconseguir dient que no per poder dir que sí a allò que sí volem, apagant les notícies, gaudint de la música, fent petits canvis, creant el nostre espai de benestar particular… Segur que trobeu la vostra manera d’eliminar les males vibracions.

Algú pensarà que la Xènia no ens està explicant res que no sapiguem, i potser és cert, però de vegades està bé que ens ho recordin. A mi personalment, m’ha ajudat a refrescar algunes coses que vaig aprendre quan vaig anar al psicòleg i a repensar quina és la meva actitud davant la vida.

Agradarà a…

A qui tingui ganes de mirar endins i reflexionar sobre la seva actitud a la vida.

No agradarà a…

Als que pensin que tenir sort a la vida no depèn de nosaltres.

La frase

En el moment en què assumeixes que tot o gairebé tot depèn de tu mateix, no queda altra opció que posar-te en camí.

 

Portada

AnteriorCrítica de “Godless” (2017), Scott Frank
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.