FITXA TÈCNICA
Títol original | Spectre | |
Duració | 148 min. | |
País | Regne Unit | |
Direcció | Sam Mendes | |
Repartiment | Daniel Craig, Christoph Waltz, Léa Seydoux, Ralph Fiennes, Monica Bellucci, Naomie Harris, | |
Fitxa | filmaffinity |
CRÍTICA
Tots sabíem que probablement Spectre no estaria a l’altura de les expectatives. Potser vam ser nosaltres mateixos, que després de la sorprenent Skyfall esperàvem una gran epopeia pel final de l’era Craig. Val a dir, una de les millors sagues Bond.
Després de l’exitosa Casino Royale i si obviem la poc encertada Quantums of Solance, el treball de Sam Mendes a Skyfall ens va captivar gràcies a la humanització que es va fer d’un personatge que s’havia caracteritzat per la seva fredor i la seva solitud. Una nova era Bond va arrencar el 2006 i ha acabat amb Spectre d’una forma poc elegant i per dir-ho amb llenguatge més col·loquial, aguantada amb pinces. Ara bé, probablement farà les delícies dels més fidels seguidors de Fleming, ja que engloba dins d’una bombolla tics i detalls de gran part de les pel·lícules que des del 67 ens acompanyant a la gran pantalla.
El film comença de la millor manera possible, ja que la introducció a càrrec de Sam Smith i el tema Writing’s on the wall, ens endinsa plenament des d’un bon principi en l’imaginari del doble zero amb un tema carregat de potència i matisos. Després de la intro, un guió fluix i una història senzilla que camina per una corda fluixa que acaba amb indiferència, i on no hi veiem la càrrega humana del Bond que ens havia agradat tant a la penúltima entrega. Estem parlant d’un film que tot i que manté la més pura essència Bond en l’aspecte tècnic i artístic, concentra algunes irregularitats com un arxi-enemic dèbil i una noia Bond (Léa Seydoux) que no acaba de connectar amb l’agent secret. Petits detalls que han agradat sempre al gran públic com els invents de Q, són inexistents en el nou treball del director anglès.
Un final poc elegant i amb molts alts i baixos per una saga que passarà a la història per haver canviat (o si més no haver-ho intentat) la percepció que sempre havíem tingut de l’agent 007.
Ara només queda esperar. Probablement d’aquí 2 o 3 anys tindrem una nova entrega del doble zero, aquest cop sense Craig. Les apostes ja han començat: qui serà el nou James Bond ? Fassbender, Idris Elba, Tom Hardy… la llista és llarga. Segurament el proper Bond retornarà al més pur estil de galant solitari i conquistador, i deixarà de banda aquesta espurna de realitat que ha caracteritzat les últimes entregues… Bé, això són pures especulacions meves, però el que sí sé segur és que Bond, James Bond, continuarà tenint durant molts i molts anys llicència per matar.
Marc Orra