Arpejant notes que remetien des de Johnny Cash fins a la guitarra més clàssica, Gerard Gómez va acompanyar Raquel Santanera en el seu recital de poesia el passat diumenge 7 de setembre a la zona de l’Embarcador de Manlleu.
L’autora va pujar a l’escenari per mostrar-nos una petita part dels versos que comparteix al seu blog Sota la pell àcida. Els poemes, plens de potència, van ser fàcilment entenedors per a l’oïda dels espectadors, que tenien el suport d’una breu introducció prèvia a cada text. Encara que a primer cop d’orella els versos entressin dins la pell, l’acidesa hi apareixia moments més tard, quan la reflexió de cada un d’ells s’endinsava en l’ànima. Per completar aquest repertori, Santanera va prendre’s la llibertat d’homenatjar el poeta català Joan Vinoli, que enguany se celebra el centenari del seu naixement, tot recitant Aplec.
Us deixem amb un tastet: tres poemes que pertanyen a la sèrie Columna vertebral. Els poemes d’aquesta sèrie es caracteritzen per ser breus i estar encapçalats amb un concepte sobre el qual es vol fer reflexionar el lector perquè pugui trobar un significat més enllà del que ens en diu el diccionari.
Per acompanyar la lectura us deixem Karma Police, de Radio Head:
https://www.youtube.com/watch?v=IBH97ma9YiI
EL VERTIGEN
Hi ha aquell pis a la plaça
esbatanat
il·luminat fins al melic
per cada festa major.
Quan la teva àvia es mori
qui obrirà tots els llums
perquè des de lluny pugui veure
aquella escala?
LA VANITAT
Van decapitar la lluna
i pesaren el seu cap en una bàscula:
intentaven trobar el volum del cel.
Ploraves mentre es va fer de dia.
No vàrem ser bons estudiants,
i ens importaven ben poc les estrelles.
Però allò era diferent
perquè mai més es va fer de nit
i els àngels es van quedar sense casa.
PERCEPCIÓ
Un home pot ser
un dimoni
i comportar-se molt normal.
Només quan calla
se sap que no és d’aquest món.
El seu silenci és de mort i
et deixa intranquil
gos.