“És millor ser lliure que ser un esclau”. Sempre és tot un repte seure i obrir un llibre de no-ficció. O almenys per a mi. Però la vida està per jugar-hi i arriscar-se, així que començo l’any fort. Amb un assaig, i carai, quin assaig!
El secret radica, crec, en escollir temes que ens despertin per se un cert interès. En el meu cas, la filosofia, l’antropologia i la societat sempre m’han cridat l’atenció. Així doncs, l’assaig triat ha estat l’acabada de publicar reedició de tot un clàssic sobre la matèria: Sobre el anarquismo, de Noam Chomsky.
El segell editorial Capital Swing li dona un format que ja d’entrada és visual, trencador i cridaner. La portada és clara i dins trobem algunes de les entrevistes que se li han fet els darrers anys a Chomsky, alguns fragments dels seus assaigs… Un puzle desfragmentat que anirem llegint amb els ulls oberts i, sobretot, la ment oberta i atenta, i en què aprenem a qüestionar-nos el nostre poder com a societat i el paper que juguem en la nostra supervivència, juntament amb altres àmbits com l’economia o la política.
No us enganyaré: no és una lectura amable ni senzilla. És més, requereix pauses mentals i desconnectar de tant en tant, perquè el seu llenguatge no és, precisament planer. Això sí, és un llibre que remou, i que òbviament fa pensar. Sigui quina sigui la teva manera d’enfrontar-te a la societat. Si no, no seria “fill” de Chomsky.
El seu pensament és el fil argumental que disserta de manera molt necessària sobre aquest moviment filosòfic-polític: l’anarquisme, que pel pensador és un corrent sempre en moviment i que va lligat al poder de l’acció col·lectiva. L’anarquisme, hereu de Rousseau o Humboldt, és, per a molts, una tendència mal entesa per la societat. Per això, aquest assaig dedicarà moltes pàgines a analitzar la línia divisòria (real o no) entre anarquisme i socialisme i com ha de ser la llibertat somniada, entre molts altres temes.
Diu Chomsky: “Com a filosofia social, l’anarquia mai ha significat ‘caos’; de fet, els anarquistes es distingeixen per creure en una societat summament organitzada. Només que està organitzada de forma democràtica, des de sota”.
És un llibre breu (i una mica difícil), ideal per iniciar-se en els pensaments del Noam Chomsky, un dels intel·lectuals més popular i influents dels últims anys. Més enllà de les seves crítiques a la política exterior nord-americana o el paper dels mitjans de comunicació, el pensador fa anys que analitza l’anarquisme des d’un vessant molt pragmàtic, i defensa que la idea bàsica que persegueix és que qualsevol forma de jerarquia o autoritat ha d’estar sempre justificada i s’ha de poder demostrar legítimament. Segon ells, l’anarquisme parla de llibertat, justícia social i, sobretot, esperança i solidaritat. I legitimitat.
Agradarà a…
A qui busqui anar més enllà d’una novel·la i vulgui remoure els seus pensaments.
No agradarà a…
Als que busquen llibres “confort”, fàcils de llegir.
