Igual que els gintònics i el cine de Tarantino, The Trip, de Tommy Wirkola, és un títol que enganxa pel seu gust àcid i la seva violència desbocada. Tot plegat, un viatge en què s’emporta per davant qualsevol hipòtesi que et puguis fer durant el metratge.

Sé que no és una pel·lícula exemplar, plena de llenguatge, d’exercici artístic o d’estil, però són necessàries cintes que no vulguin anar més enllà de fer-t’ho passar bomba. Així doncs, The Trip és el que dic una comèdia ben feta: humor negre i absurd a estones amb un seguit de girs que fora de lloc no tindrien sentit, però que el trio de guionistes (John Niven, Nick Ball i el ja mencionat Tommy Witkola) aconsegueix colar a tall de gag fent que en cap moment et plantegis la veracitat de la situació.

Amb una interpretació excel·lent, Noomi Rapace i Aksel Hennie, donen vida a Lisa i Lars, una parella disfuncional que decideix fer una escapada al camp per solucionar els seus problemes. És cert que no destaca per la seva coherència o el final absurdament aleatori, i tot i ser un amant del rock, diré que la banda sonora no destaca. A vegades la música se sent desplaçada com a acompanyament durant el trajecte, més que un complement que reforça o forma part del missatge.

En definitiva, una obra no d’una qualitat brillant, però sí ’un amor incondicional que, si més no, a mi m’ha permès escapar de la serietat i la rutina.

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. Barrio
Següent“Mundo Mutante” + “Hijos del Mundo Mutante”, Richard Corben i Jan Strnad
La meva vida és una onomatopeia, considero una sort viure rodejat de còmics, cinema i música. Editor i muntador d'ofici, a estones traço línies que semblen coses, doncs m'apassiona el dibuix i la il·lustració. Fan del punk rock i qualsevol variant del heavy metal. M'enamora qualsevol pel·lícula arriscada, gamberra o transgressora. No deixaria mai de llegir 'Watchmen', 'Akira' o 'El predicador' i, referent al cinema, 'El Senyor dels anells' em va despertar una passió, 'Beetlejuice' i 'El Viaje de Chihiro' em fan sentir aquesta màgia que té la gran pantalla, 'Hereditary' i 'La Bruja' em van canviar la perspectiva. Si, m'encanta el cinema modern, crec que encara hi ha milers de mons per descobrir.