Hi ha sèries, com Sé quién eres, que tenen una premissa o escenari inicial d’infart. Vaig començar aquesta sèrie creada per Pau Freixas empesa per les recomanacions de Netflix després de veure Desparecido, i de seguida em vaig veure atrapada en una xarxa de mentides i secrets.
Com deia, el punt de partida és potent. Juan Elías, un prestigiós advocat, apareix desorientat després d’un accident de trànsit. No recorda res. Ni qui és, ni què ha passat, ni per què al seu maleter hi havia sang d’Ana Saura, una jove promesa del dret —i neboda seva— que ha desaparegut sense deixar rastre. Potser és així, però i si tot és mentida?
A partir d’aquí, s’inicia una intricada partida d’escacs entre la veritat i la mentida amb una narrativa que barreja thriller judicial, el drama familiar i un toc de culebrot que enganxa força. La sèrie recorda vagament a Cómo defender a un asesino, ja que el que el que podria semblar un cas de desaparició més, es converteix en una batalla psicològica, no només per demostrar o alliberar-se d’allò que s’ha fet, sinó per qui pot convèncer qui i com manipular les peces del tauler. Tota la família Saura es veu arrossegada al fang: la dona d’Elías, els seus fills, el seu soci, advocats, jutges, testimonis… Tots entren en un joc de sospites i mitges veritats en què ningú té un pam de net.
Pel que fa a les interpretacions, un dels punts forts de la sèrie, el repartiment és absolutament espectacular. Francesc Garrido (Juan Elías) té un joc de mirades espectacular que el mantenen sempre al límit entre la víctima i el monstre. Mai saps què creure d’ell. Per la seva banda, Blanca Portillo (Alicia) és magnètica, sempre carregada de tensió i intel·ligència emocional. Aida Folch, Àlex Monner i Carles Francino brillen en uns papers complexos, plens de grisos morals i decisions difícils. Les seves actuacions eleven la sèrie per sobre de qualsevol excés de guió.
Perquè sí. En té, d’excessos. La sèrie de vegades es deixa portar pel dramatisme més pur, amb girs que freguen la telenovel·la turca. Però funciona. Funciona perquè és intensa, perquè està ben rodada, perquè et fa pensar en què és veritat i què no, et fa sospitar i et fa canviar de bàndol constantment. És d’aquelles sèries que vols continuar veient per saber qui menteix, qui manipula, i si realment Juan Elías ha oblidat o si bé ha trobat l’excusa perfecta per salvar-se.
Agradarà a…
A qui gaudeix de les trames judicials plenes de girs, aliances estranyes i personatges amb més d’una cara.
No agradarà a…
Als que busquin una trama realista. Aquí hi ha moments en què es desborda i flirteja amb el melodrama més novel·lesc.
