Cada any, el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic apropa a la capital d’Osona les produccions cinematogràfiques més interessants d’Àsia, però sens dubte una de les seccions que més m’agraden és la retrospectiva, perquè a part de ser temàtica, sol rescatar de l’oblit còpies en 35mm de films antiquíssims que són vitals per entendre les produccions actuals. Enguany, en la 16 edició de les Nits, la retrospectiva s’ha centrat en la filmografia d’acció tailandesa. Aquesta secció del festival ha rebut el nom de “Thai Action” i ha comptat amb la presència de la coneguda actiu i artista marcial Jeeja Yanin, qui ha rebut el Gran Premi Honorífic. I no només això, sinó que Tailàndia ha esdevingut el país convidat de les Nits amb l’elecció d’un Chang com a imatge oficial d’aquesta 16a edició, un elefant tailandès que executa un moviment de Muay Thai.

El cicle reprospectiu va començar la mateixa nit de la inauguració amb la projecció de Chocolate (2008), cinta que suposaria el descobriment de Jeeja Yanin com a estrella d’acció després d’anys de pertànyer a l’equip de stunts del coreògraf estrella del cinema d’acció tailandès: Panna Rittikrai. Dirigida per Prachya Pinkaew, qui havia estat director del film que va dur a Tony Jaa a la fama mundial, Ong Back (2003), amb Chocolate va aconseguir una història amb excessius tocs de telefilm però molts elements socials i un cert feminisme, junt amb un altíssim percentatge d’escenes d’acció amb bellíssimes coreografies (inoblidable l’escena final a la façana d’uns edificis). Yanin és la jove protagonista absoluta d’un film en què encarna a una nena autista que viu al costat d’una escola d’arts marcials i que, a partir d’observar-los i de mirar obsessivament films de Muay Thai i de Bruce Lee, es torna una gran mestra de les arts marcials. Quan descobreix una llista de deutors al diari de la seva mare malalta, la nena iniciarà una cerca de tots ells i, com en Son Goku contra l’Exèrcit de la Cinta Vermella, acabarà iniciant una guerra contra bandes i fins i tot una branca de la mateixa yakuza. Impressionant és poc.

A partir d’aquí, la retrospectiva tornà al seu horari habitual, als migdies d’entre setmana a la sala petita del Cinema Vigatà, i continuà amb Born to Fight (1984), clàssic entre clàssics gràcies a una de les escasses còpies que circulen, restaurada en VHS amb imatge de molt poca qualitat i quasi quadrada; una oportunitat única que hem d’agrair a en Quim Crusellas i en Domingo López. Així doncs, els més nitòmans vam poder veure el debut a la direcció del coreògraf Panna Rittikrai i el film que va inspirar Tony Jaa per voler ser actor d’acció. Vista amb perspectiva, Born to Fight és molt limitada cinematogràficament, però cal treure’s el barret amb les coreografies i seqüències d’acció gràcies a la col·laboració d’equips tècnics i artístics de Hong Kong amb uns resultats dignes del Jackie Chan dels inicis. I recordem que és del 1984, casualment l’any de naixement de la Jeeja Yanin.

I per si tot semblava misteriosament connectat, la següent proposta demostra que tot estava molt ben pensat a les Nits amb Hard Gun (1996), film que va suposar el boom del cinema d’acció tailandès (amb grans dosis d’humor completament pretès junt a les excel·lents seqüències d’acció), i un dels primers papers protagonistes de Tony Jaa, 7 anys abans de fer Ong Bak. Aquí, Panna Rittikrai també actúa en un film on la familia d’un policia es veurà assetjada per l’únic supervivent a una redada de la brigada. Divertida i amb un salt qualitatiu tècnic notable respecte la Born to Fight de 1984.

I acabem amb Raging Phoenix (2009), film que ja va ser projectat a les Nits fa 10 anys però que l’organització rescata per a la retrospectiva, ja que Jeeja Yanin torna a ser la protagonista d’un film en què s’aliarà amb tres nois que busquen destruir una misteriosa màfia liderada per un tal Jaguar que segresta noies per a un misteriós negoci. Per la seva impecable factura, Raging Phoenix té un lloc especial a l’Olimp del cinema d’acció tailandès, ja que és un film per a la filmació del qual Panna Rittikrai es va inventar una nova art marcial, el Meyraiyuth, meitat Muay Thai i meitat Capoeira. L’espectacle està asseguradíssim!

Hi va haver una altra sessió retrospectiva el divendres 19 amb Bangkok Knockout (2010), film on l’omnipresent Panna Rittikrai es tornava a posar darrere les càmeres en una mena de Battle Royale entre grans experts en arts marcials en què “només en pot quedar un”. Una més que deliciosa traca final on el Stunt Cinema tailandès es mostra en la seva màxima expressió. Sens dubte, una forma impecable d’acabar una retrospectiva interessantíssima plena de grans productes i també de perles atemporals perfectament filada i estructurada.

 

Anterior‘Golden Job’: trets, cotxes i una germandat trencada
Següent‘Stranger Things 3’, els nens es fan grans
Avatar photo
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.