Un institut a punt de desaparèixer, uns alumnes abocats al desastre i un professor capaç de trobar solucions per tot són els ingredients de ‘Big Brother’, un film xinès per a tots els públics amb una trama recurrent però molt ben executada.

Donnie Yen es posa a la pell de Henry Chen, un professor enrotllat que aviat sap ficar-se els alumnes a la butxaca amb l’objectiu de preparar-los per a l’accés als estudis superiors, un fet difícil d’assegurar veient la situació familiar que acompanya cadascun dels joves. El docent acabarà convertint-se en un mentor de tots ells fent-se valer d’una omnipresència, recursos i carisma tan desbordants que el fan un professor perfecte. Massa perfecte, fins i tot.

La pel·lícula dirigida per Kam Ka-Wai alleugereix l’aura de divinitat que genera en el seu protagonista a través de les trapelleries que feia quan era petit, a més de lligar al voltant d’aquest aspecte bona part de la seva transformació i del que succeeix en el present. Res que no haguem vist ja abans. El que segurament no havíem vist mai era tibar tant de la música híper ensucrada de James Blunt per una banda sonora.

‘Big Brother’ és una bona pel·lícula motivadora i recomanable per passar una bona estona, fins i tot per a un públic adolescent. Ensucrada a vegades, sí, però hi ha dolços que venen de gust.


‘Big Brother’ va ser la segona pel·lícula de la marató que el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic va fer el diumenge 21 de juliol. Abans, es va poder veure ‘Saint Young Men’ i després, ‘Golden Job’.

Anterior‘Saint Young Men’: humor diví a comptagotes
Següent‘Golden Job’: trets, cotxes i una germandat trencada
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.