Les antologies de relats són una forma literària sovint menystinguda en la literatura catalana, tot i que en contextos anglosaxons gaudeixen d’una gran popularitat i reconeixement. Aquestes col·leccions de narracions curtes permeten explorar una àmplia gamma de temes, emocions i estils, i tot i que solen tenir algun leitmotiv o tema compartit, la varietat sol ser una de les virtuts dels reculls. A Catalunya, però, sovint es considera que aquestes obres tenen un valor secundari respecte a les novel·les, potser per la seva brevetat o per la dificultat d’agrupar-les sota un fil narratiu únic. Tot i així, les antologies tenen una capacitat única per retratar, amb petites pinzellades, un món, una emoció o una crítica, amb una intensitat i una concisió que no deixen indiferent el lector.
En aquest sentit, Quan vingui el temps de Sílvia Plana Molas és un recull de relats que ens submergeix en el món rural i la pagesia, especialment la catalana, perquè és la que ella coneix i la coneix des de dins. El recull està format de vuit relats que, des de diferents perspectives, reflexionen i critiquen aquesta realitat. L’autora, que viu en una masia catalana i està immersa en aquest entorn, aprofita les seves vivències personals i del seu entorn per construir narracions que fluctuen entre la ironia, el sarcasme, la calidesa, la cruesa i la fredor. Cada relat ens aproxima a un aspecte diferent del món rural, sovint portant les situacions a l’extrem per tal de subratllar les tensions i paradoxes que es viuen en aquest àmbit. Amb una mirada que oscil·la entre la tendresa i la severitat, Plana Molas aconsegueix fer-nos reflexionar sobre la complexitat de la vida pagesa, un univers ple de matisos i contradiccions, que sovint és incomprès per la societat urbana i moderna.
El llenguatge que utilitza l’autora és planer, simple i directe, però no per això menys efectiu. Cada paraula sembla ser escollida amb premeditació, amb una precisió que puny de manera subtil però contundent. La simplicitat aparent amaga una profunditat que es fa evident a mesura que avancem en la lectura, amb frases que ressonen més enllà del paper i que ens conviden a reflexionar sobre el que s’ha dit i, sovint, sobre el que s’ha callat. L’escriptura juga amb els contrastos, i mostra un llenguatge proper i comprensible per narrar situacions que sovint són dures i desafiants, fet que permet aconseguir un equilibri que manté el lector enganxat de principi a fi, amb ganes de trobar-se en una nova situació i alhora aprendre què és allò que fa enfadar el món rural.
Sens dubte, el punt fort de l’antologia és la crítica que, des del cor de la pagesia, es dirigeix a una societat que sovint no entén ni valora aquest món. En un any en què el sector agrícola i ramader ha alçat la veu per dir prou a les dificultats que l’afligeixen, aquest recull de relats arriba com un crit literari que ressona amb força. Plana Molas ens mostra, amb cruesa, però també amb humanitat, la realitat d’una vida que lluita per sobreviure en un món que sovint li dona l’esquena. Amb una mirada que no busca la compassió, sinó la comprensió, Quan vingui el temps, editat per Edicions Xandri, es converteix en una obra necessària, una veu que des de la literatura s’afegeix a les moltes que reclamen justícia i respecte per un sector vital però sovint oblidat.
