Fa uns dies vaig anar a fer un taller de contes a l’Espai Familiar Centmama de Centelles, un espai molt bonic i recomanable per anar amb els vostres fills a fer un cafetó, una xocolata desfeta o un suc de fruita natural, mentre els vostres fills juguen amb material adequat, pensat i dissenyat per a les seves edats, ja que hi ha un espai amb paneres dels tresors, joc heurístic i plafons d’experimentació, i també un espai de joc simbòlic amb cuinetes, mercat, nines, material de fusta, etc.

Però tornant al taller de contes, vaig veure que les famílies que varen venir van quedar molt sorpreses quan els vaig parlar de literatura infantil. Això de la “literatura” sembla una paraula més per adults, oi? Però no és així, i la meva pregunta és: què és, doncs, la literatura infantil?

  • Són llibres per infants? No, perquè no tots els llibres per infants són literatura.

  • És una literatura per infants escrita per adults? No, perquè hi ha obres escrites pels propis infants.

  • És literatura “light”? No, n’hi ha de molta qualitat, tot i que s’ha d’arribar a les possibilitats d’expressió i comprensió dels infants i la seva manera de veure el món.

Pep Albanell diu que la literatura infantil és aquella que també poden llegir els nens i Emili Teixidor defensa que és aquella que poden llegir els adults sense que els caigui la cara de vergonya.

I és que la literatura infantil pot tenir moltes funcions, a part de gaudir-la i passar grans estones endinsant-nos en històries fantàstiques i aventures inimaginables. Per una banda, dóna accés a l’imaginari, proporciona paraules i l’aprenentatge de les formes narratives, poètiques i dramàtiques que es vehiculen a través de l’univers literari, i com no, és una estratègia més perquè l’infant entengui rols, comportament socials, capacitats d’esforç, etc. Tot i que aquesta última funció és un ensenyament secundari.

Però com saber quin llibre és de qualitat? Ha de tenir una bona història, un argument emocionant, personatges entranyables, situacions úniques, sense llenguatge ensucrat ni dibuixos de mala qualitat i sense un abús de temàtiques i arguments banals. I no val dir que com que és petit tan li farà o que no se n’adonarà! Perquè la literatura és bona quan obra una finestra a la imaginació, ajuda a aprendre coses, a fer memòria històrica, obre curiositats, ajuda a explicar la complexitat de la vida, i tot això no té edat, ajudem-los a descobrir la immensitat de la creativitat i la imaginació plasmada al paper.

Però hi ha diversos estils o tipus de literatura infantil i avui parlarem dels imatgiaris:

Diuen que allò que primer llegeix un nadó és el rostre de la seva mare i per això els imatgiaris són tan importants, ja que són un conjunt d’imatges plàstiques, acompanyades o no de la paraula escrita, que es presenten en forma de llibre no narratiu, i que no té una història o és mínima. Va bé per incitar a reconèixer, per tant, també ajuda a l’adquisició del llenguatge com de l’afinament de la percepció visual.

Però hem de diferenciar els contes de tapa i pàgines dures amb els contes texits o de plàstic tou per anar a la banyera, ja que aquests dos últims no són considerats llibres sinó prellibres o joguines. Són interessants pel fet que es comencen a relacionar amb el passar pàgina, amb el format i l’ús però els imatgiaris haurien de ser ja de paper (dur o no) depenent de si s’acompanya la lectura i manipulació amb un adult o no. Com diu una amiga meva, hi ha els contes de “tocar” i els contes de “mirar”.

També s’ha de tenir present que les imatges poden jugar un paper bàsic en la formació del gust estètic i tenen molta influència per fer despertar la sensibilitat dels infants. Per tant, s’haurien de triar llibres amb una estètica, disseny o tècnica pictòrica ben diversa i de qualitat per tal d’afavorir l’infant. I el meu consell és que, si dubteu sobre el què és de qualitat o no, que us dirigiu a les biblioteques públiques o que us passeu per la botiga El petit tresor de Vic, on hi trobareu a la Stel·la i el Germán, dos especialistes i amants de la bona literatura infantil i juvenil, que us acompanyaran i assessoraran en aquest món tan fantàstic i inacabable. Jo estic enamorada de la seva botiga, la seva passió i simpatia. Per cert, els vull agrair de tot cor la seva col·laboració en el taller, ja que em van deixar un excel·lent assortit de llibres per mostrar a les famílies.

I per acabar, hem d’aprendre a relaxar-nos quan els nens es posen els llibres a la boca perquè quan són molt petits és la seva manera de tenir-hi el primer contacte, de conèixer-los, de jugar-hi. Quan estan en la fase de descoberta i desplaçament, els contes aniran amb ells llançats, apilats, agafats i transportats. Al voltant de l’any l’infant comprèn que una imatge representa un objecte exterior i és capaç de buscar una imatge que recordi o l’emocioni. El plaer de manipular persisteix i això és bo, tan si ho fan amb el conte al revés, passin cada pàgina o només mirin la portada, que els interessi un diari o un llibre d’adults en comptes dels seu propis contes. Alguns els voldran fullejar sol i altres ens vindran a buscar per acompanyar-los. Però tot és bo ja que estan en contacte amb els llibres, una cosa que hauríem de preservar per sempre més i durant tota la seva vida.

Només vull aclarir que jo no sóc cap especialista en literatura infantil però m’apassiona i intento llegir, informar-me, descobrir i donar el millor de mi. Segur que dic alguna bajanada, cometo errors, però de tot de n’aprèn i per això accepto suggerències, recomanacions de llibres, aportacions vàries o una simple salutació, que ja us asseguro que em farà molta il·lusió, al correu carantoinesmarededia@gmail.com

El pròxim dia parlarem d’àlbums il·lustrats i rondalles o contes populars.

Comparteix
AnteriorLa propietat intel•lectual i la pirateria en el sector de l’ebook
SegüentCineclubVic
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.