Tanqueu els ulls. Imagineu l’olor de porció de pizza a terra, sentiu com a la vostra pell li toca suaument un element no identificat, però dur i aspre. Sentiu de fons crits d’alerta i ofecs de sorpresa. Sí, sou al bell mig de les Rambles de Barcelona, d’aquí a dos anys, i un porc senglar ha abandonat la muntanya per passejar-se per la ciutat. Això és només el primer capítol de l’acabada de publicar obra de Raül Garrigasait.
Profecia és un llibre subtil, calidoscòpic, divertit i fosc alhora. I et guanya amb la seva part sensorial, que et fa olorar, tocar i experimentar i viure certa angoixa i preocupació. Perquè aquell primer senglar donarà pas a una autèntica plaga que farà ballar la relació entre ciutat i muntanya, entre natura i humans. Tota aquesta novel·la camina subtilment per una frontera en què la capa d’humanitat tal com la coneixem es pot esquinçar en qualsevol moment. També hi ha lloc per la violència, aquella més bruta i visceral, i per les creences i tradicions.
Quan en Raül el va presentar davant la premsa, va recordar que la imaginació serveix per parlar de la realitat. I a “Profecia” hi ha un joc maquiavèl·lic entre la distància i el domini. La remor inquietant forma part d’una història en què els protagonistes lluiten per dominar tot el que és inhòspit.
Uns personatges ben distants entre ells. En Garom és un boig –o més un obsessionat– dels porcs senglars. Els analitza, estudia i fins i tot ha batejat el més gran de tots de Collserola. La seva dona va morir en un accident, i amb ella va morir també la seva relació amb la Dèbora, la filla, una amant de la cultura hebrea que viu pensant més en deesses que en el present. Un present en què comparteix pis amb unes amigues i en el qual manté una relació tòxica amb el seu xicot. Tots ells tanquen un cercle perfecte en el qual els indrets antagònics busquen trencar una llança a favor seu.
El domini del llenguatge és com una abraçada reconfortant. Cada adjectiu que fa servir l’autor reforça el sentit del llibre, marca noves pautes i filtreja amb el poder de les lletres. Cada paraula a lloc, cada frase directa. Fum, suor, disputes, xiscles… tot en menys de 250 pàgines rodones.
